Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 20 d’abril de 2008

Els genis sempre són especials (publicat a Girona Notícies, Diari Maresme, Es Diari, Opinió Nacional i Diari Menorca el 21/4/08)

L'homenot Carreras: finit corona opus
Santi Capellera i Rabassó*periodista
En el decurs del programa radiofònic que aquest redactor realitza i condueix, Quadrant de Menorca, que s'emet cada capvespre per IB3 Ràdio de sis a set i en directe, he entrevistat a gairebé vuitanta persones destacades de l'illa. Entre elles hi figura Marcos Carreras, president d'Editorial Menorca i exvicepresident de PIME i altres destacades entitats, que va passar pels estudis maonesos de la ràdio pública balear el passat dia 15.
Em sap greu de vegades reiterar conceptes i personatges, però és que no puc per menys que referir-m'hi de bell nou. Es tracta del gran Josep Pla, al qual és públic i notori que admiro i amb el que de vegades, alguns companys més esqüets que jo en la redacció de textos, m'han intentat fer burla, per les explicacions extenses que faig sovint. Bé, si tot el dolent d'un periodista ha de ser que l'acusin de semblar en Josep Pla, doncs jo opto per la dolenteria sempre que sigui aquesta. Si l'empordanès ploma d'or hagués viscut mes anys, i en Marcos Carreras hagués estat contemporani seu, de ben segur que li hauria dedicat un dels capítols on plasmava la història i la trajectòria vital i professional o artística dels homenots més significatius d'aquella època de les seves descripcions incomparables, i de la seva terra i la seva societat d'aleshores. Carreras, de ben segur, que hauria estat candidat a homenot planià perquè ho és i n'és representatiu de ple per tot el que ha fet al llarg de la seva vida. Pla era un home de morro fi i de bons costums, i hagués retratat Carreras com un reflex de si mateix segurament, ja que s'autodefinia com un petit propietari rural, modest d'ell, tal com ho va fer l'altre dia el president del Menorca Diari Insular.
Carreras, home de llinatge potser fins i tot noble, ja que la història de Menorca explica que els que el posseïen van arribar a l'illa de la mà directa d'Alfons III en la conquesta catalana, esdevé un pagès desencisat de les pròpies expectatives, alhora que en el seu temps decebut d'aquestes, i d'altra banda necessitat d'altres per raons òbvies d'haver-se de mantenir. El camp i l'agricultura de Menorca no són rendibles en aquells moments, i Carreras opta per passar al sector del comerç, abans de perdre bous i esquelles, per la qual cosa s'inicia en el món empresarial, que acaba de deixar -si bé no del tot- perquè els 65 anys i la jubilació li han marcat la desacceleració professional.
Carreras no sol concedir entrevistes als mitjans de comunicació, però va venir a Quadrant de Menorca no pas pel Santi Capellera, tal com em va dir en antena i en directe, sinó per la casa, per IB3, que admira i respecta, i amb la que hi manté una relació cordial malgrat que sigui competència directa de la Televisió Menorquina, un dels mitjans de comunicació del grup que presideix.
Carreras va resultar un molt bon amfitrió del programa que feia 71 de Quadrant de Menorca, i es va mostrar en tot moment tal com és en realitat: un home amb un gran sentit de l'humor, amant de la seva família i enamorat de la llibertat que els seus fills han elegit, precisament per no seguir les seves passes.
Amb tota humilitat va recusar parlar explícitament d'Editorial Menorca, el grup i el diari degà de l'illa, amb més de 60 anys d'història, ja que em va dir que no havia vingut a Quadrant de Menorca a fer cap mena de publicitat de res, sinó a parlar de la seva persona d'una manera planera, senzilla i afable, tal com ho va fer. Òbviament aquest periodista li va respectar, i ens vam endinsar a fer esment dels seus projectes de futur, que són tornar als ancestres i treballar la terra com no ho ha pogut fer en dedicació exclusiva durant tots aquests anys. També va deixar clar que és un menorquí enamorat de la seva terra, per la felicitat que li reporta viure tal com es viu a Menorca.
Tot homenot és controvertit, i Carreras no n'és l'excepció. També l'han intentat apunyalar per l'esquena més d'una vegada i de dues, perquè generalment els sentiments com l'enveja, la gelosia o la rancúnia, no perdonen la iniciativa aliena, i l'èxit sobretot. Això passa en tots els nivells. Però n'estic segur que el somrís sincer de l'homenot en qüestió, i un parell de paraules ben dites, han apaivagat tot intent de nocturnitat i traidoria en més d'un camp.
Els genis, siguin de la casta que siguin, sempre esdevenen el punt de mira de la mediocritat. I Carreras no és distint a la resta de genis. La seva idiosincràsia i la seva manera de parlar, riure i caminar el converteixen en un homenot d'aquells que segur que el geni literari empordanès hagués reflectit en una de les 30.000 pàgines que va escriure en la nostra llengua pròpia i comuna.
Carreras ha estat un personatge important en la història contemporània de Menorca. Amb relacions arreu i amb tothom, que s'ha mantingut al marge d'assumptes polítics i ha tranquilitzat, amb molta mà esquerra, possibles temporals empresarials no poc importants. I ha estat senyor i ha tingut senyoriu, com a bon comerciant en excercici durant molts anys. Ara poc a poc va deixant per a altres més joves “i més guapes” ens va dir, les seves responsabilitats a PIME, i ha tancat definitivament les botigues Marks, un dels símbols comercials de Maó. A seixanta-cinc anys encara li queda molt per recórrer i molta feina per fer, ja que algú com Carreras no es retira mai. Però vaja, en aquest moment el podem felicitar perquè la trajectòria ha estat exemplar, i perquè en arribar a Ítaca després de tants anys d'esforços a la travessia, es pot ben bé afirmar “finit corona opus”, és a dir, el final corona l'obra.
I potser pels lectors del Principat aquest article parla de coses que desconeixen, però sincerament, Menorca té tantes coses en comú amb la Catalunya vella, que aquest periodista hi ha passat dos anys i moltes vegades encara creu passejar per molts indrets de l'Empordà. Heus aquí doncs les coincidències en els fons, però sobretot en les formes.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites