Onades de Menorca
Ella juga a trobar peces blaves i daurades a la sorra imaginària, mentre passa el seu peu estètic i prim, ni curt ni llarg, amunt i avall per la sorra real de la platja de Sant Tomàs. El ventet suau i càlid d'aquesta primavera que ens bressola li fa volar els cabells clars entre les espatlles i la cara, i amaga de tant en tant els dos ulls verds grisos que il·luminen el seu rostre com si de dos sols paral·lels es tractés.
I la seva mirada dolça es perd en l'horitzó, perquè potser mira de buscar-hi algun senyal per reordenar de nou les prioritats que d'ella mateixa se'n desprenen. Els pits impresos a l’arena deixen dues cavitats gairebé perfectes, com si fossin dunes del desert. A hores d'ara encara ha de lliurar treballs de la facultat que encara no ha fet i que ja hauria d'haver donat ja fa dies. Les lectures obligatòries. Les flors grogues i blanques. La moral i la moralina, tot junt. Rebolca el seu cos bru de dalt a baix a la franja on l’aigua i l’arena s’intercalen. Li agrada veure com les onades plenes d'aquest blau mediterrani de fons de sorra blanca, desfan l’escultura que acaba de dibuixar amb els dits del peu o de les mans. Li agrada sentir bategar l’aigua contra el seu cos de pell colrada, tersa i brillant. Despentinar-se i quedar-se immòbil al costat del límit de l'onada mentre aquesta la sobrepassa pel damunt, com si fos una barca abandonada a la sort de la força del gran blau, encallada a la platja. Li agrada posar-se flors grogues i blanques als cabells fins i llargs, i pintar-se els pits tersos amb henna i altres colors. L'encisa mirar de lluny alguna cosa, el vaixell que es veu passar lentament a l'horitzó potser, i fer veure que l'agafa entre els dos dits polze i índex, mentre el mira i tanca un ull. Recorda que la felicitat té a veure amb algunes d'aquestes coses. Amb aquesta pau d’aire d’illa, d’unicorn, de caiguda inacabable en la immobilitat.
