David Deosdad, l'homenot del rugbi
*Santi Capellera i Rabassó, periodista
En Josep Pla parlava dels homenots insignes del nostre país, uns personatges que
havien destacat en molts camps, i que una vegada arribats a la
maduresa, se'ls reconeixia per ser singulars en molts aspectes, i
alhora creatius i molts d'ells agosarats per trencar motlles i
arrenglerar-se amb les causes més perdudes...malgrat tot.
Com
a bon lector de l'empordanès insigne (i diguessin d'ell el que
volguessin dir, i el critiquessin fins a la sacietat per aspectes que
poc tenien a veure amb la literatura catalana), he pensat que podria
fer un recull d'articles dedicats a als altres homenots. Aquests que
sense arribar a ser rellevants en la ciència, en la poesia o en les
belles arts, destaquen per haver-se dedicat al poble i als seus
interessos en cos i ànima, i sovint, com fan els homenots de primera
línia, desinteressadament i per amor al país.
I
em ve al cap un personatge que he tingut el plaer de conèixer i
tractar per diversos afers, esportius i socials, i també
periodístics, que tot i haver fet la gran majoria de la seva
trajectòria vital a Sant Boi de Llobregat, sembla que en el seu
poble d'adopció, per molts, encara és un perfecte deconegut,
malgrat haver lliurat totes les seves forces a un esport tan poc
reconegut i tan nacional català com és el rugbi, a la terra on el
rugbi és l'esport preferent.
Parlo
d'en David Deosdad i López, esportista de rugbi des de les
categories inferiors i avui director de l'Escola de la U.E.
Santboiana, que va començar com a jugador de Rugbi al F.C.Barcelona,
categoria Juvenil. Va guanyar dos campionats estatals, dues copes
Catalunya i la Copa Ibèrica davant l'equip de la Universitat de
Lisboa. Va disputar el seu primer partit a la Divisió d´Honor
davant el Cau Madrid. A la temporada 86-87 va jugar amb la Divisió
d'Honor de Rugbi amb el F.C. Barcelona categoria Sènior. A les
temporades que van del 87 al 91 va participar a la Divisió d´Honor
rugbi amb el Barcelona Unió Club “BUC”, i les temporades
compreses entre el 91 i el 2000 va disputar la Divisió d´Honor
rugbi amb la Unió Esportiva Santboiana. Entre altres fites Deosdad
va assolir dos campionats estatals anys 95 i 96, diversos
sots-campionats, l' European rugby Gènova amb la UES.
Jugador
internacional amb la selecció espanyola: any 91 Portugal Espanya.
Seleccionat any 92 França Espanya, Espanya Itàlia, Espanya Romania,
Espanya Argentina.
Selecció
XV President: any. 91 davant l'Emerging Wallabies, i els anys 96 i 97
davant el Cote Basque.
No
menys participacions va tenir amb la selecció catalana dels anys 87
fins al 2000 en tota mena de competicions. Selecció de les dues
Catalunyes, davant Italia; Catalunya Espanya (75 aniversari de la
Federació Catalana); Toshiba XV Japó, Tunísia, Selecció del
sud-oest del Japó, Itàlia.
A
l'Ibèria Classics hi va participar les temporades del 2000 al 2003,
en el que és una selecció de jugadors internacionals d’Espanya i
Portugal, majors de 35, per competir en el World Rugbi Classics de
les Illes Bermudes davant els All Blacks, Canadà, EEUU, Argentina,
Selecció de les Bahames, d'on va ser finalistes de la copa d´argent
els anys 2000,2001 i campions de la copa d´argent el 2002.
Com
a tècnic dels anys 2000 al 2004 al Químic Rugbi Club, equip de nova
creació i que amb molta il·lusió va aconseguir pujar a 1ª
Catalana, mentre també es formava un segon equip i un equip de
veterans. Preparació d’equip juvenil, infantil i escola. En David
Deosdad, avui i tal com dic més amunt, és director de l'Escola de
la Unió Esportiva Santboiana.
Aquest
homenot, però, com tots, també ha hagut de patir danys col·laterals
socials, ben lluny del camp de rugbi i sense fer cap melé, ja que
des del 1995 és el gerent d'una empresa familiar de rehabilitacions
immobiliàries. En aquest altre camp, Deosdad les ha pasades de tots
colors quan, com moltes dels sector i per culpa de la bombolla
immobiliària (que ell com molts altres van patir sense fomentar-la)
la seva font de manutenció va fer aigües, i va haver de deixar unes
quantes persones al carrer. I se les va veure molt negres quan, entre
altres coses, per la incomprensió d'algunes d'aquestes persones que
en veure's sense feina, van intentar treure més del que els
pertocava per via legal, va ser objecte i blanc d'amenaces de tota
mena, personals i a la família, que el van deixar molt preocupat.
L'altra incomprensió va ser la dels que fins aleshores es deien els
seus amics de l'Agrupació Local de CDC de Sant Boi, que una bona
part el van deixar de banda, encara que no pas tots, i el van voler
condemnar a l'ostracisme social i polític a la seva localitat, on
aspirava a representar municipalment molts dels seus convilatans.
Ni
pels homenots la vida són tot flors i violes, i potser per a ells
encara menys. Però la misèria humana ens porta per tots els camins,
sovint sense que els triem. A la vida i a la societat, però, no es
poden permetre arbitrarietats en cap sector, ni a l'esportiu, ni al
cultural, ni al polític ni al professional. Arbitrarietats que
depassen el límit personal, i arriben a fill, dona i pares. Per això
cal contemplar els deures, naturalment, però també els drets de
tots, però precisament, de tots, no només d'uns que criden més que
altres. Perquè per fer més soroll, no es té més raó.
Encara
sort que aquest homenot d'avui juga al rugbi, que és un esport net i
amateur, on s'han d'aguantar molts embats. La diferència és que al
rugbi, quan s'acaba el partit l'esportivitat i el fair play tornen a
la vida dels jugadors, cosa que, dissortadament, a molts segments de
la vida quotidiana no pasa.
.jpg)