Duran
no pot aixafar la guitarra a Catalunya
Santi
Capellera i Rabassó *periodista
La
Diada de 11 de Setembre d'enguany va marcar un punt d'inflexió en el
recorregut del nostre país en les darreres dècades. Més d'un milió
i mig de persones van sortir als carrers de Barcelona i van demanar
des de calçades, voreres, balconades i terrasses que Catalunya havia
de fer camí sola, perquè ja era major d'edat i perquè els greuges
arribats des de l'Estat en forma de retallades de drets, llengua i
del mateix Estatut van sembrar la llavor del que es dóna avui.
La
punteta va ser el no rotund de Rajoy, (digui el què digui qui vulgui
i ho disfressi del què ho disfressi) a parlar sobre el pacte fiscal
amb Mas, amb el qual es va presentar als comicis com a guinda del seu
pastís electoral: i va guanyar de manera aclaparadora, en bona part
per això. El ple del Parlament (excepte PP i C's) va aprovar que
aquesta nova manera de finançament de Catalunya es proposés a
l'Estat, com a condició sine qua non per rescabalar el país dels
greuges en inversions i dèficit fiscal. I la resposta va ser NO.
Avui
el moment és històric, i la força personal i institucional del
president també. Va convocar eleccions precisament per aquest NO de
Rajoy, i perquè el poble de Catalunya massivament al carrer i en ple
li va demanar que digués prou. Tothom que el dia #25N opti per CiU,
no elegirà una opció política; votarà un projecte que va molt més
enllà d'arribar a presidir el Parlament o la Generalitat. La gent
que esculli CiU, no votarà un color, sinó un líder que encapçala
les noves destinacions d'aquest país milenari anomenat Catalunya.
Estem en un moment extraordinari i, per tant, les decisions també ho
han de ser, i Mas no pot oblidar de cap manera el que li ha demanat
el poble, ni el seu compromís amb aquest poble.
Però
em fa molt l'efecte que ni Sánchez Camacho, ni Rajoy, ni Navarro, ni
Rubalcaba ni Chacón, ni tota la resta d'unionistes que estan en
contra que Catalunya faci el seu camí (per raons òbvies de la
consistència econòmica d'Espanya), no han torpedinat el camí del
president de Catalunya tan greument com ho ha fet en les darreres
hores i amb les seves declaracions destructives el soci de coalició,
Josep Antoni Duran i Lleida. I això, també dit des de diversos
sectors crítics amb Duran dins la mateixa UDC, no és sostenible de
cap manera. Perquè assegurar que "és dolent per a Catalunya no
tenir Espanya", avisar que Catalunya "no ha de fer un
referèndum que no sigui legal" (amb una Constitució que de per
sí ja il·legalitza la legalitat internacional) i afirmar que "no
hi ha una gran majoria de ciutadans que desitgin un escenari
d'independència" (la qual cosa és més que qüestionable) és,
directament, una declaració bèl·lica contra el president Mas,
contra CDC i contra bona part d'UDC. I els sobiranistes del seu
mateix partit, que fan pinya amb els postulats de CDC i Mas,
l'haurien de desautoritzar de manera radical i taxativa i sense
matisos.
Aquest
és el problema principal que poden tenir CiU i el president Mas per
assolir la majoria absoluta el pròxim dia 25, perquè la gent fidel,
convençuda i engrescada de les seves pròpies files (un gran
percentatge de la qual milita a Unió), i en un moment decisiu per la
coalició i per Catalunya en que això ja no té aturador (o es fa, o
Catalunya desapareix com a ens nacional), no pot permetre que ni en
Duran ni ningú altre aixafi la guitarra i la il·lusió de futur de
tot un país. Perquè és una qüestió cabdal per a una gran
majoria, que ara no es pot permetre tenir l'enemic a l'alcova.
.jpg)