Com passa a Castella amb Nucleo Nacional, també a la nostra Catalunyeta sipaia hi ha qui fa dos o tres papers de l’auca alhora: no us en refieu mai dels del “seny i l’ordre” tan purs
El gran perill de Núcleo
Nacional: l’amenaça de la cara nazi de l’Espanya que no vol canviar res
El grupuscle neonazi va començar a
organitzar-se a través de Telegram a principis de 2024 i es va presentar
públicament l’abril d’aquell mateix any. L’agost de 2024 es va inscriure com a
associació al Registre Nacional d’Associacions del Ministeri de l’Interior
Núcleo Nacional no surt del no-res. Els seus dirigents principals procedeixen d’organitzacions com a Bastión Frontal i Democràcia Nacional, i entre els seus integrants hi ha persones vinculades anteriorment a altres moviments d’extrema dreta. Hi ha fets documentats: discursos racistes, referències al nazisme, una condemna per delicte d’odi contra una dels seus dirigents i una operació policial amb 14 detinguts per presumptes delictes d’odi, associació il·lícita i tinença d’armes. Defensar la llibertat d’expressió vol dir protegir el dret a discrepar, fins i tot radicalment. Però aquesta llibertat no empara automàticament les amenaces, la violència ni la incitació delictiva a l’odi.
La democràcia —i a l’estat espanyol se suposa que
n’hi ha— ha de respondre amb proves, garanties judicials i el compliment de la
llei. Sense criminalitzar els votants per les seves idees, errades o no, però
tampoc sense mirar cap a un altre costat davant de les conductes violentes
d’alguns que volen imposar el seu totalitarisme a la resta, com és el cas
d’aquests colpistes espanyols que encara són en llibertat després de l’arsenal
d’armes que se’ls trobat, la seva intencionalitat d’atemptar contra el
president del Gobierno i el seu objectiu final: un aixecament armat. Per què no
són empresonats i a mans de l’Audiencia Nacional espanyola, doncs, i no en
llibertat?
Santi Capellera i Rabassó, periodista
i analista / 14-11-26
1.
Quan la por es posa caputxa
■ La Policía Nacional espanyola va detenir aquest
divendres 6 de novembre 14 integrants de Núcleo Nacional en una operació
desplegada en set províncies de l’estat. Entre els arrestats hi ha diversos
membres de la direcció de l’organització nazi. Els agents van practicat deu
registres, inclòs el de la seu central a Madrid. La investigació, dirigida per
un jutjat de Gijón, se centra en presumptes delictes d’incitació a l’odi,
associació il·lícita i tinença d’armes. Les actuacions continuen obertes
i els detinguts mantenen la presumpció d’innocència.
■ No és un episodi menor. No és una discussió de bar
ni una campanya de xarxes. És una organització que ha anat guanyant visibilitat
els darrers anys, que ha volgut passar del carrer i de Telegram a la
política institucional i que ara torna a estar al centre de l’actualitat per
una operació policial a instàncies judicials i de gran abast.
■ Jo, que he fet la mili a les COE de l’exèrcit
espanyol durant 23 mesos (i sé quin pa s’hi dona), que tinc més de setanta anys
i que he conegut el franquisme de prop, no m’enganyo amb les etiquetes.
He vist aquesta cara molts cops abans que ara: la de qui es presenta com a
defensor de l’ordre, de la pàtria i de les tradicions i acaba convertint
la por, el ressentiment i la violència en programa polític. Passa,
evidentment a l’Espanya hereva del franquisme més recalcitrant i també a la
nostra Catalunyeta sipaia en molts aspectes i molts personatges de doble i
triple cara, en què hi ha qui fa dos o tres papers de l’auca alhora: no us
en refieu dels del “seny i l’ordre” tan purs. Mai.
2.
D’on ve Núcleo Nacional
■ Núcleo Nacional va néixer en el context de les
mobilitzacions de novembre de 2023 davant la seu del PSOE al carrer
Ferraz, a Madrid, durant les protestes contra la llei d’amnistia. El grupuscle neonazi va començar a organitzar-se a través
de Telegram a principis de 2024 i es va presentar públicament l’abril
d’aquell mateix any. Des de llavors ha desenvolupat una estructura pròpia, amb
presència a les xarxes, actes públics i espais de reunió i formació. L’agost
de 2024 es va inscriure com a associació al Registre Nacional d’Associacions
del Ministeri de l’Interior. Ojut!
■ La seva trajectòria i els seus discursos han portat
diversos mitjans i experts en extremisme a descriure’l com una organització
neonazi i d’extrema dreta. La seva estètica —integrants encaputxats,
vestimenta negra i simbologia d’inspiració paramilitar— també ha contribuït
a definir-ne la imatge pública.
■ Entre els noms més destacats hi ha els germans Iván
i David Rico Olivares. Iván Rico Olivares és considerat el principal
dirigent i portaveu de Núcleo Nacional. Durant bona part de la trajectòria del
grup va aparèixer en vídeos i actes públics amb la cara coberta. El juliol
de 2026 va mostrar públicament la seva identitat i va anunciar el salt de
l’organització al terreny polític. El seu germà, David Rico Olivares, ha
estat vinculat a les tasques de comunicació i gestió de les xarxes socials.
■ També hi ha Isabel Peralta, activista de
llarga trajectòria en el nacionalisme espanyol falangista i franquista
radical i considerada una de les principals ideòlogues del moviment. I Enrique
Lemus, vinculat a l’entorn de Democràcia Nacional i president del partit
polític Noviembre Nacional, registrat el febrer d’enguany. L’entorn
d’aquestes figures està relacionat amb diverses corrents del nacionalisme
radical espanyol i amb antics integrants d’organitzacions com Bastión
Frontal, Ultras Sur, Democràcia Nacional i Falange Española.
■ De moment, però, hi ha un fet decisiu: Noviembre
Nacional no apareix entre les candidatures proclamades al Butlletí Oficial de
l’Estat espanyol per a les eleccions del 29 de novembre. Tampoc aquesta
denominació no figura al llistat oficial de candidatures publicat el 3 de
novembre.
3.
Què volen imposar
■ Núcleo Nacional es presenta com un moviment
nacionalista español que assegura defensar la unitat territorial d’Espanya, la
identitat nacional i les tradicions cristianes (com passa a Catalunya
amb Aliança Catalana i la seva líder Sílvia Orriols, que sempre
esgrimeix “la creu” i la posa pel davant). Però els seus posicionaments
van molt més enllà del nacionalisme espanyol convencional. Un dels seus
eixos ideològics és el rebuig a la immigració, tant regular com irregular (com
també passa amb Aliança Catalana). L'organització feixista utilitza el
terme “remigració” per defensar l’expulsió massiva de persones
migrades.
■ També reivindica un model de família tradicional,
promou l’augment de la natalitat i sosté una concepció tradicional dels rols
d’homes i dones. En matèria religiosa, situa el cristianisme com un dels
pilars de la identitat espanyola i europea. En els seus discursos
apareixen, a més, referències a la suposada substitució de la població
espanyola, vinculades a la teoria conspirativa del “gran reemplaçament”.
■ En l’àmbit polític, rebutja tant l’esquerra com la
dreta liberal i qüestiona el sistema institucional. Entre les seves proclames i
missatges públics s’han documentat expressions feixistes i referències molt positives
i apologètiques del franquisme. I això no és simplement “una altra dreta”
sinó una proposta de poder que vol decidir qui hi pertany, qui pot parlar,
qui pot viure i qui ha de callar. I aquests fets, pels qui hem viscut una
dictadura, tenen un nom molt clar: totalitarisme.
4.
No és llibertat: és intimidació
■ La banda neonazi ja havia estat objecte
d’investigacions anteriors per possibles delictes d’odi i desordres públics.
També hi ha hagut aldarulls durant concentracions a ciutats com Sevilla o
Madrid. El grupuscle ja havia estat investigat per la Guàrdia Civil l’abril de
2025 per la difusió d’un vídeo a la xarxa X, en què citaven la “defensa
activa” dels carrers i una “lluita conjunta contra la invasió”,
referint-se a la immigració.
■ Com passa en el cas català dels racistes declarats d’Aliança
Catalana, aquest llenguatge no és innocent. Quan es parla d'“invasió”,
de “defensa activa” i de “remigració”, no s’està fent política:
s’està preparant el terreny perquè algú entengui que l’altra persona és un
enemic a eliminar, expulsar o silenciar. I a Catalunya, precisament els
de la mateixa arrel nacional i nacionalista de Núcleo Nacional, ja ens han
intentat eliminar, expulsar o silenciar durant molts segles com per
combregar amb tals rodes de molí.
■ La democràcia ha de protegir el
dret a discrepar, fins i tot radicalment. Però no pot convertir-se en còmplice
passiva de qui utilitza la llibertat d’expressió per amenaçar, intimidar i
incitar a l’odi. La resposta no pot ser la censura arbitrària ni la
criminalització de les idees. La resposta ha de ser la llei, les garanties
judicials i la fermesa institucional.
5.
La memòria que no podem perdre
■ Els que ara tenim més de setanta anys i vam lluitar
contra les darreries del franquisme (i a més, hem estudiat i contrastat adequadament)
sabem que el feixisme i el
totalitarisme no arriben sempre amb un cop d’estat espectacular. Sovint
arriben (com diria que està passant en aquests moments) a poc a poc: amb una
consigna, una amenaça, una manifestació encaputxada, un discurs sobre la
puresa, una culpa col·lectiva i una promesa d’ordre.
■ Per això no podem mirar cap a un altre costat. No
podem acceptar que qui predica l’odi i la violència es presenti com a víctima
quan des de l’estat (de l’estat espanyol en aquest cas) s’actua dins la
llei. I no podem permetre que la por es converteixi en argument polític.
■ La democràcia espanyola —si és que realment n’hi ha,
que de vegades sembla talment un joc dels disbarats— ha de respondre amb
proves fefaents, garanties judicials i el compliment absolut de la llei com s’ha
fet evident en casos molt menors comparats amb la gravetat d’aquest. Sense
criminalitzar els votants per les seves idees, errades o no, però tampoc
sense mirar cap a un altre cantó davant de les conductes violentes d’alguns
que volen imposar el seu totalitarisme a la resta.
I això, per als qui hem viscut el
franquisme, no és teoria política. És memòria. I és alerta absoluta.
