Perinno Lligams

Trepitjar Catalunya tranquil·lament...en diumenge Santi Capellera i Rabassó*periodista M atí de diumenge 23 de gener; passejada decaquilomètrica per la Serrelada del Garraf amb un bon amic, el majorista peixater del Port de la Selva, Enric Paradís, amb la seva gosseta beagle, la Tuca, i amb en Bruno, el meu gos -també beagle- enginyer de la ingesta instantània i oportunista... Matinada principatenca de negra nit, molt freda, gèlida; matí de sol radiant, cel net i sense vent. Camins costeruts i altiplans amb grans vistes al mar i al prelitoral. De ser el dia més clar, haguéssim contemplat la Serra de Tramuntana de Mallorca, com ha passat altres vegades. La natura i la vista són un prodigi. Agradable conversa amb en Joan Martí, de Begues, que dalt del seu cavall, l'Egipci, de pura raça àrab (quina paradoxa, ara que els humans àrabs que viuen al nostre sòl són objecte de tota mena d'escarni per la seva procedència), ens ha explicat moltes anècdotes de la zona i dels seus natu...

Ha mort en Jordi Vila, l'avi de la Clara Elorduy Vila Santi Capellera i Rabassó*periodista D ijous dia 20 de gener ens va deixar en Jordi Vila (Santpedor, 1929- Maó, 2011, exjugador del Barça de les Cinc Copes), un home de casa que va jugar al Barça en l'època de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, i que va ser titular i va marcar 31 gols en 45 partits entre l'any 1951 i el 1954. De fet, i per pura mètrica en Serrat no el va incloure en aquesta llista de noms dels blaugrana gloriosos de l'època en compondre la cançó "Temps era temps". Vivia a Menorca feia molts anys, i era l'avi d'una excel·lent companya i professional d'IB3, la periodista Clara Elorduy Vila. En quatre anys d'estada menorquina no el vaig poder entrevistar mai: ell vivia a Ciutadella i jo a a Maó, i per qui conegui l'illa, ja sap que a Menorca les considerades petites distàncies continentals, són autèntics abismes. Aquesta i l'edat que tenia Vila són les úniq...

  La febre jacobina de l'antiautonomisme Santi Capellera i Rabassó*periodista J a fa temps que el model d'Estat de les Autonomies espanyol està sent objecte d'una aclaparadora campanya de desprestigi i desqualificació en els principals mitjans de comunicació madrilenys. Aquesta mena de federalisme que no és tal, però que no permet que les estructures territorials i polítiques, evidentment radials de la dictadura franquista, funcionin com si aquesta no s'hagues acabat mai (cosa que molesta d'allò més als nostàlgics de la Una, Grande y Libre) no ha agradat mai al centralisme jacobinista, per la qual cosa i aprofitant la crisi existent, aquests mitjans l'ataquen de manera imperiosa, mentre que alhora mantenen un absolut silenci sobre els costos esperpèntics de la fantasmagòrica existència de ministeris gairebé sense competències -però amb la plantilla al complet-, com són Sanitat o Cultura. No és cap secret que fa mesos que en determinats cercles madrilenys...

EL BITLLET D'EN PERINNO Déu n'hi do, com es repeteix la història: els espanyols van perdre totes les colònies d'Ultramar, perquè actuaven com ho fan ara a Catalunya, i per tant l'incentiu més fort de l'independentisme va ser ells mateixos. I aquí són una fàbrica d'Almogàvers, els molt rucs! A la llarga, i tal com els va passar amb les altres colònies, a Catalunya perdran bous i esquelles, perquè hi van fent amics constantment...

Tibar la corda catalana, una arma de doble tall Santi Capellera i Rabassó*periodista E l Tribunal Suprem ha pronunciat tres dures sentències en contra de la normalització lingüística a l'escola catalana, afirmant que cal garantir un "equilibri inexcusable" entre les dues llengües oficials als centres escolars. El desplegament del model autonòmic espanyol iniciat després del franquisme, va tocar sostre amb la sentència del Tribunal Constitucional, que va retallar de manera notable el nou Estatut aprovat al Parlament de Catalunya. Aquest fet ha estat el desencadenant d’una absoluta recentralització general per la via judicial. Ara la Justícia espanyola ha fet un altre pas endavant, i el Tribunal Suprem desautoritza la immersió lingüística a l'empar d'aquella sentència del Constitucional. A partir del moment en que la Generalitat va intentar assegurar la posició del català com a llengua pròpia i comuna de Catalunya, i per tant situar-la per davant del castellà...

EL BITLLET D'EN PERINNO Avui Joan Laporta ha rebut una bona lliçó de parlamentarisme. En el torn de SI de la sessió d'investidura d'Artur Mas, ha pujat a l'atri, i ha començat dient "bé...", i ha seguit amb la mateixa proclama que SI ha fet durant tota la campanya, sense canviar ni una coma. Amb la veu tremolosa i el gest poc harmònic, i sense ordenar gens la coherència linial del discurs, enlloc d'un advocat semblava talment un estudiant de primer d'ESO. És clar que el que llegia no ho havia escrit ell, sinó López Tena: per això ha passat el que ha passat. En la rèplica, un Mas sorneguer però contundent, li ha donat una lliçó de comportament parlamentari, li ha dit que, si més no la primera vegada que algú fa una intervenció a la Cambra ha de saludar el president de la Generalitat, i li ha preguntat què aportava ell al debat d'investidura, a més de les demandes de declarar la independència immediata. Ha estat tota una lliçó magistral. Sap ...

Madrid: mimetisme de París i del model francès Santi Capellera i Rabassó*periodista E l catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, ha publicat España, capital París, un llibre de plena actualitat enmig de les tensions originades per la crisi econòmica i pel debat plurinacional de l'Estat espanyol. En l'obra s'analitza el sistema d’infraestructures radial de l’estat espanyol i la voluntat política que s’amaga darrere; es reflexiona sobre aquests aspectes, i es trenquen vells mites com la solidaritat interterritorial, i la falta d’un model de planificació d’infraestructures de cara al futur. El llibre consisteix en el relat d'un viatge, no exempt de sorpreses, pels tres últims segles de la història d'Espanya, i es remunta a 1561, any en què Madrid, una modesta ciutat del centre peninsular, és designada seu permanent de la Cort dels Àustria. Però el recorregut s'inicia pròpiament a primers del segle XVIII, quan, de...