Perinno Lligams

Netanyahu, el hábil jugador del ajedrez político Santi Capellera i Rabassó *periodista                                                                                                                      E l diario El Mundo, en su edición del pasado día 12, publicaba una crónica  firmada por Sal Emergui, su corresponsal o enviado especial en Jerusalén, que no me resulto creíble del todo. Me parecía un poco atrevido publicar una información que no llevaba más fuente de contraste que las noticias de un canal de televisión de Israel que (en aquel momento) ningún portavoz autorizado había confirmado. Todo eso, añadido a la poca credib...

Amics i amigues,  Com la gran majoria sabeu, després de gairebé 11 anys de conviure junts, el dia 31 d'aquest mes d'agost passat, el meu amic Bruno se'm va morir als braços amb el seu caparronet recolzat al meu pit. Li vaig procurar la millor existència possible i durant aquests anys de convivència vam ser molt feliços i ens vam regalar vida i alegria l'un a l'altre, però, injustament, aquests éssers meravellosos duren poc en comparació a les persones. Molt poc, i la malaltia renal i l'edat li van arrabassar la força vital, aquella força inacabable que tenia pertot. En aquesta imatge, de només unes setmanes abans de morir, ja estava malaltó i no volia menjar, ni beure, ni sortir al carrer, i jo em desesperava i m'entristia, com encara ho faig avui quan hi penso. Però l'he volgut fer present perquè enguany no el podrem passar junts el Nadal, i no el vull obviar, ni que sigui d'una manera simbòlica, d'uns dies en què vam viure plename...

Missatge del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana  (ANC) Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il·lusió col·lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país. Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem. Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens do...

No patiu, el procés segueix endavant Santi Capellera i Rabassó *periodista No us preocupeu, que ningú no pateixi. El nostre procés va endavant i tot s'acabarà bé, però tant els convergents com els esquerrans, que són els forts de la partida, l'han de jugar. Per tant, deixeu de torturar-vos perquè tot requereix el seu temps, fa 300 anys que ens esperem, i aquests són moments molt decisius pel país que no es poden malbaratar amb presses i pressions. Nosaltres només som les militàncies, i ells els polítics que es necessiten els uns als altres, saben què fan i negocien assenyadament. No critiquem ni ens critiquem, perquè ens hem d'entendre, i la política és entesa, negociacions i moooolta paciència. Els podem donar un copet al cul perquè "tenim pressa", però no gaire cosa més, perque nosaltres ja hem fet el que podíem fer, que ha estat el més important; hem sortit als carrers com a gran majoria, hem demanat i hem votat massivament, però els escacs de...

El teatre de la fiscalia: un ridícul polític del PP per intentar salvar els mobles Santi Capellera i Rabassó *periodista  El fiscal general de l'estat, Eduardo Torres Dulce, era fill del fiscal en Cap del franquista Tribunal de Orden Público (TOP) que a ningú no se li escapa a què es dedicava, a qui sentenciava a mort o a penes de presó de dècades i a qui i quines idees defensava. Torres Dulce, fiscal general de l'estat nomenat pel PP, aquell partit que fa públiques les decisions que adoptarà la fiscalia espanyola abans que aquesta hagi rebut cap denúncia, ha hagut de posar en escena el teatre dolent de tots els seus dependents a l'estat, per intentar trobar un punt de raó aportat per tercers per presentar una querella contra el president de la Generalitat i les conselleres Ortega i Rigau per haver posat les urnes el dia #9N i facilitar una consulta ciutadana no vinculant, que els ara querellants, el partit que els ha nomenat i el Gobierno de España, amb majoria...

Èxit del XIIIè Congrés Internacional de les Ciutats Educadores i de l'alcalde poliglota Trias Santi Capellera i Rabassó *periodista El divendres dia 13 de novembre es va inaugurar a Barcelona el XIIIè Congrés de les Ciutats Educadores, un esdeveniment en què he tingut la satisfacció de col·laborar com a professional de la comunicació i que ha retornat a la ciutat que el va veure néixer ara fa 24 anys.  És cert que des de la primera vegada ençà el món ha canviat notablement, però, si aquesta celebració biennal serveix per alguna cosa concreta i perenne, és precisament per recordar el paper que les ciutats tenen en el desenvolupament dels individus com a ciutadans de les distintes urbs i el seu sentiment de pertinença a aquestes. Una ciutat educadora, doncs, ha de posar tots els seus recursos al servei de l'objectiu de construir ciutadania i satisfer la demand...

Demà votaré per tots vosaltres, estimats! Santi Capellera i Rabassó *periodista  D emà votaré pel meu pare, Santiago Capellera i Pallàs, per la meva mare, Teresa Rabassó i Cunillera, i per la meva germana, Joana Capellera i Rabassó, que ja no hi són, que van ser uns defensors aferrissats d'aquest poble i van estar represaliats en diverses ocasions per ser-ho de manera molt evident.  Votaré pel meu avi matern, Pere Rabassó i Rull, de Bràfim, que era mestre de català i ensenyava els joves a emprar bé la llengua catalana, fins que els fills de puta franquistes li van arrabassar el títol oficial "por no afecto al Régimen". Es va haver de guanyar la vida venent llibretes, llapis, gomes d'esborra r i maquinetes per les escoles, entre elles, en les que havia treballat de professor, i, humiliat i tot, se'n va sortir i va fer grans la meva mare i la meva tieta. Votaré per la iaia Paula Cunillera i Babiloni, mare de la meva mare i esposa del iaio Pere, també...