És antisemita l’ONU?
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 11-11-2024
De fet, i després que finalment
la Knesset (Parlament d’Israel) fa uns dies que va prohibir que l’UNWRA (Agència
de Nacions Unides per als refugiats de Palestina) actués de cap manera dins les
fronteres d’Israel després de constatades les proves fefaents de la seva àmplia
col·laboració -fins i tot directament amb membres de l’agència implicats- amb Hamàs
o Hesbollà, aquesta del titular no hauria de ser una frase interrogativa sinó afirmativa en
tots els aspectes: “L’ONU és antisemita”, sense cap mena de dubte.
■ El 10 d'octubre passat, les Nacions Unides (ONU) van
publicar un informe que
instava els terroristes palestins a auto investigar-se “per matar jueus”, quan
la absoluta realitat del seu objectiu declarat i documentat en la Carta
Fundacional de Hamàs és matar jueus. Aquest document de l’ONU, que només es pot descriure com un document sanguinari
que irradia i expandeix antisemitisme a tot el món, té molts antecedents
històrics, tal com relato detalladament i segmentada a continuació, perquè
molts dels lectors que em seguiu em demaneu ampliació explicativa de qüestions
que, com la del document que cito i en relació al qual en vaig publicar un
article que us enllaço més avall, us interessen en el context d’allò que està
passant a l’Orient Mitjà en aquests moments i també del què va passar
pretèritament i que dona lloc a la situació bèl·lica actual. Si teniu interès i
temps per reflexionar i assimilar la informació que us aporto, que també és la
meva opinió, naturalment, endavant, doncs, aquí la teniu.
■ L'informe que esmento, que es va
publicar a la majoria de mitjans israelians i a molts d’occidentals en què no
s’hi compten els catalans, ni els espanyols ni tampoc els francesos, el va
sintetitzar i resumir la professora canadenca de 71 anys Anne Bayefsky,
presidenta de Human Rights Voices i directora del Touro Institute on Human
Rights and the Holocaust i és el producte d'una "comissió d'investigació”
de l’ONU creada pel seu Consell de Drets Humans l'any 2021 i encapçalada per la
jurista sud-africana Navanethem "Navi" Pillay, antiga alta comissionada
de Drets Humans de l’organisme. Malgrat les regles de l'ONU sobre
"imparcialitat" i "objectivitat", i a parer de Bayefsky
(que reitrero que em faig meu) l'informe és un testimoni del discurs d'odi
desenfrenat de les Nacions Unides contra l'estat jueu disfressat de
"llei" i "drets humans", com fa molts anys que passa i
darrerament d’una manera molt descarada. I si el llegiu en l’enllaç
que incloc, tal com us dic abans, en sabreu més.
■ Fa prop de 40 anys, quan paral·lelament als estudis de periodisme em vaig endinsar en les Ciències Polítiques i de l’Administració, avui Global Governance, em va començar a interessar la pervivència d’Israel enmig d’una zona geogràfica hostil envoltada de països antijueus i, per tant enemics, i per això m’he dedicat a especular en la qüestió i a aprofundir-hi tant com he pogut, estudiant molt i molt a fons i contrastant els fets esdevinguts al llarg dels anys i des de 1948, que per cert no és l’any en què comença ni el judaisme a la regió, ni molt menys, ni que hi viuen jueus, que la cosa ve de segles, ni que els palestins que avui se’n fan dir se n’haguessin dit abans, ja que la denominació la “inventen els britànics per intentar posar ordre (o sigui, recolonitzar en benefici propi) uns vastos territoris que havien quedat orfes de governs legals després de la desfeta imperial de la Gran Guerra de 1914-1918, en què austro-hongaresos, otomans i prusos-alemanys van desaparèixer pel fet d’haver perdut la contesa davant els aliats i al darrere hi havien deixat, sense cap mena de governs, munió de territoris que controlaven, entre ells, la dita “Palestina”, nom adoptat i gairebé inventat pel Mandat Britànic que es va fer càrrec d’aquelles terres a petició de la Societat de Nacions, anterior a l’ONU, però que res tenia a veure amb els filisteus (que eren indoeuropeus) i encara molt menys amb els palestins de la Palestina romana (nom que els romans van donar a Judea després d’esclavitzar els seus habitants jueus precisament per desposseir-los de tota denominació que els identifiqués com a poble, fets que es van donar durant el mandat de l’emperador Adrià (o Hadrià), 117-138 aC, en què Adrià va intentar erradicar el judaisme i per evitar les revoltes jueves, va prohibir la Torà, el calendari hebreu, va executar els prominents savis jueus i cremar les escriptures sagrades. A més en el lloc de l'antic temple de Salomó, destruït, hi va instal·lar dues estàtues, una de Júpiter, i l'altra d'ell mateix. En un intent d'esborrar tota la memòria de Judea o “Antic Israel”, es va llevar el nom del mapa i es va substituir per “Síria Palaestina”. Des de llavors, la terra ha estat anomenada "Palestina", i va substituir el terme de "Judea" i l'antic nom de "Canaan." De la mateixa manera, es va reconstruir Jerusalem amb el nom romà de Èlia Capitolina, i als jueus se'ls va prohibir entrar-hi. I aquí ja queda tot dit en referència a l’entitat i identitat dels actuals habitants de “Palestina”, tots àrabs de múltiples arrels, i cap originari en ancestres d’aquelles terres jueves per antonomàsia. I aquí ja en tenim la primera enredada que els antisemites, com l’ONU, ens intenten colar a tots i cadascun dels humans del planeta, a veure si ens ho empassem. Però després hi ha periodistes que hem treballat a fons els fets històrics i que expliquem la veritat, a veure si la resta de manipulats us adoneu que us enganyen.
Comencem per l’actual conflicte d’Israel al Líban i la creació de les UNIFIL (United Nations International Forces in Lebanon)
■ Les UNIFIL, de l’ONU, es creen
el 1978, justament en el marc de la guerra civil libanesa que havia començat el
1975 i en el marc de les intervencions militars que tant Síria com Israel van
començar a portar a terme en territori libanès per diferents raons: Síria
s’involucra en el bel·licisme al Líban per donar suport als grups islamistes i
per tal que controlessin un país que des de sempre havia estat cristià, i
Israel s’hi va involucrar per atacar les posicions de Iasser Arafat i les seves
guerrilles que des de territori libanès atacaven el nord d’Israel, per tant,
Israel per la seva agenda de seguretat pròpia i Síria per intentar aconseguir
que la guerra civil la guanyessin els islamistes es van involucrar en aquest
conflicte d’una manera cada vegada més accentuada, per la qual cosa l’ONU
decideix crear l’UNFIL, que no són més que els Cascos Blaus que són tropes de
pau, se suposa.
■ L’ONU es funda el 1945 i els
Cascos Blaus el 1948, moment en què també es funda l’Estat d’Israel. I es posen
en marxa per garantir la pau en zones de conflicte present o passat. Aquesta
força fa la seva primera intervenció el 1956, en el marc dels enfrontaments
entre Egipte i Israel en què els egipcis van declarar la guerra als israelians
i van perdre per golejada, fins i tot la península del Sinaí, que els jueus van
ocupar molts mesos. L’ONU pressiona Israel perquè torni el Sinaí als egipcis i
Egipte ha d’acceptar que aquesta devolució i posterior control estigui sota la
supervisió dels Cascos Blaus. O sigui, en un exemple: els dos nens d’una escola
que es barallen perquè un provoca l’altre i quan l’agredit respon, i no abans,
apareix la professora a dir que es deixin de barallar, no sigui que l’agressor
rebi de valent. I per això el primer que fa la professora és detenir aquell que
es defensava. N’haureu vist més d’un exemple. Doncs, això. I aquesta, quan
corria l’any 1956, va ser la primera missió important dels Cascos Blaus.
L’ONU ha donat exemples molt
clars d’antisemitisme
■ Els nens que es barallen a
l’escola és un bon exemple del que ha anat succeint entre Israel i els països
agressors del seu voltant, que han estat tots. I l’ONU, analitzem cas per cas,
només ha intervingut en els conflictes quan s’ha tractat de detenir Israel per
tal que no acabi de destruir els seus agressors. I aquesta és la realitat que
ja podem constatar el 1956 en aquesta primera intervenció dels Cascos Blaus.
Egipte de nou, i l’ONU
■ L’expaís dels faraons va trigar molt a recuperar-se dels atacs israelians, tot i que passat el temps i amb l’estat reforçat, ho va tornar a intentar iniciant un complot amb els seus veïns àrabs i contra els israelians que anuncien a la premsa amb bombo i platerets, i, per tant i abans que passés, Israel decideix atacar primer. D’allò en va derivar la Guerra dels Sis Dies, en què Israel va tornar a derrotar i destruir les tropes enemigues, i molt especialment contra els exèrcits d’Egipte i Síria, en que els jueus van estar a punt d’ocupar les dues capitals, el Caire i Damasc, amb la qual cosa haguessin pogut enderrocar els dos respectius dictadors, Nasser i Al Asad, però Israel no va poder arribar fins al final i, no sabeu per què? Doncs, perquè va hi intervenir l’ONU. L’ONU, de nou! “Senyors israelians, si us plau, no destruïu els enemics que us volen fer desaparèixer, si us plau”, va dir l’ONU.
Què hi van fer els Cascos Blaus
al Sinaí?
■ Tal com dic més amunt, el 1956 els
Cascos Blaus van estar designats per “pacificar” la zona del Sinaí. Però
resulta que el 1967, abans de la Guerra dels Sis Dies, i amb els anuncis
eufòrics -fins i tot en la premsa àrab- per part dels egipcis que atacarien i
destruirien l’estat jueu per sempre, l’ONU va fer com si sentís ploure. Però
com que tenien els Cascos Blaus al Sinaí, quan l’exèrcit egipci vol ocupar
aquelles posicions per poder accedir a atacar Israel, Nasser demana a l’ONU que
retiri els Cascos Blaus. I endevineu què va fer l’ONU? Si, oi, que ho heu endevinat? Doncs això: els Cascos Blaus es van retirar en una conducta
obertament anti israeliana. I tots tan contents. I per això, personalment com a
Santi Capellera i Rabassó i com a periodista i analista polític del mateix nom,
no tinc cap recança a dir que en els moments veritablement importants i
decisius i en situacions d’urgència, els Cascos Blaus han estat una força
inútil que no ha servit per a res de res. Igual que passa ara.
Proposta de l’ONU després de la
Guerra dels Sis Dies
■ Òbviament, després del
conflicte llampec de la Guerra dels Sis Dies, l’ONU havia de seguir fent els
seus penosos paperets i després de la destrucció dels exèrcits egipci i sirià
per part d’Israel va tornar a proposar als governants jueus retornar els Cascos Blaus al Sinaí. I naturalment Israel s’hi va negar i s’hi van quedar les IDF durant 12
anys, fins l’any 1979 en què, hi va haver canvis a Egipte i Nasser va morir i
va pujar al poder Ànwar el-Sadat (que també va intentar una guerra contra Israel
el 1973 que també va pedre), el 1978 es egipcis i israelians es reuneixen a Camp David i el 1979 signen un tractat de pau i Israel aleshores torna el Sinaí. I aquí
l’ONU no hi va tenir res a veure sinó que van ser negociacions directes entre
els EUA (Estats Units), Egipte i Israel que van tancar els acords, amb la qual
cosa l’ONU va tornar a quedar com allò que és: una institució totalment
prescindible i inútil, a més de descaradament antisemita, ho reitero.
La guerra civil del Líban i el
paper de l’ONU
■ Quan la guerra civil al Líban (1975
a 1990 amb un resultat d'entre 120.000 i 150.000 morts i un milió de desplaçats)
anava avançant. Recordem que el Líban era un país de tradició cristiana que va ser
envaït per milers de palestins que Jordània va expulsar del seu país i en què
s’hi van sumar els interessos sirians per islamitzar-lo i l’ONU no va fer res
de res per detenir els agressors islamistes contra l’exèrcit governamental
libanès, que era cristià i va perdre davant els islamistes que rebien ajut
constant d’armes i soldats per part de Síria i altres països àrabs per
controlar el Líban, la qual cosa va acabar passant sense que, vergonyosament,
l’ONU mogués ni un dit al respecte. A a més, l'ONU tampoc no va impedir que Hesbol·là (milícia
més ben armada que UNIFIL i que l’exèrcit regular libanès) arribés a controlar
tot un territori que fins aleshores havia estat sobirà. O sigui que l’ONU,
altra vegada sota zero.
El victimisme hipòcrita de l’ONU
■ L’ONU ha estat un actor, en tots els aspectes de l’accepció, que ha intentat de manera constant aturar les accions d’Israel pel que fa a la seva defensa, sovint gairebé plorant, i tal com em refereixo en aquests fets d’alarma sobre el Líban. En canvi, i com que Israel ja fa temps que no fa cas de cap petició de l'ONU perquè se li ha vist la poteta reiteradament, arran dels atacs llençats la nit de divendres 25 d’octubre contra bases i fàbriques d’armament de l’Iran i posicions islamistes pro iranianes de Síria i l’Iraq, en resposta al llançament de 180 míssils, alguns hipersònics, de la dictadura dels aiatol·làs contra sòl israelià, l'Iran, absolutament afeblit i sense poder comptar amb la manipulació de l'ONU sobre Israel, ja no hi ha hagut contraatac iranià. Ja ho veieu (els que ho vulgueu veure, oi): tots els laments d’una organització formada pels estats del món (que hauria de ser neutral de veres) en contra del posicionament defensiu de l’Estat d’Israel, la qual cosa és, certament, impresentable per obvi i escandalosament partidista, antisemita i antisionista que, tal com escric més amunt i sempre arreu, és exactament el mateix. O algú ha sentit que l’ONU faci aquests paperets en altres indrets del món en conflicte? Ho fan a Somàlia, en què hi ha un genocidi de cristians per part dels islamistes? Ho fan a Ucraïna, demanant Rússia o la mateixa Ucraïna que abandonin els respectius sols sobirans aliens o que aturin els combats? No, oi? ¿I per què, doncs, ho fan quan l’agredit és Israel i els agressors són els palestins armats i incentivats pel terrorisme islamista mundial que van programar una matança de 1.200 innocents en sol israelià per part de terroristes palestins i en van segrestar munió més, 110 dels quals encara són en poder de Hamàs? Per què ho fan si no és per l’antisemitisme que tenen implícit des de la seva fundació? Algú té una altra resposta?
■ Antonio Guterres, president de l’ONU, va trigar mesos a reconèixer el pogrom dels quibuts del costat de la Franja de Gaza. Guterres no es va "creure" ni que les dones jueves van ser violades, quan resulta que a la resta del món defensen les dones només perquè aquestes declarin haver estat violentades. Però encara n’hi ha que diuen que “si no anessin vestides com anaven vestides, no les haguessin violat”. Home, tinc 68 anys però crec que una dona pot anar vestida com li passi pels nassos i que si algú la viola la culpa mai no és d’ella, sinó del violador. I punt. Ni l’ONU ni Guterres es van molestar a reconèixer l’agressió ni condemnar-la fins al cap de mesos, tot i que els mateixos terroristes van ser els que van enregistrar les agressions sexuals i els crims indiscriminats d’innocents. I clar, la lògica de l’ONU és “és que els palestins estan enfadats per l’ocupació i etc., etc., etc.”, i per això poden violar les dones israelianes? Caram. Aquesta és la lògica de l’ONU. Però sí que Guterres i l’ONU van incentivar indirectament l’antisemitisme de tot el món arran de la resposta d’Israel. Quin país no respondria a atacs com aquests? Algú m’ho pot dir? No, oi? Perquè no hi ha resposta negativa possible. Més proves, doncs, de l’antisemitisme d’aquesta organització que hauria de posar pau i no ser un actor pro violència.
L’ONU va salvar el terrorista Iasser
Arafat diverses vegades
■ Quan acaba la guerra civil al
Líban la minoria musulmana en surt vencedora i la majoria cristiana, que era la
població històrica, arran d’això passa a ser una minoria, perd bous i esquelles
i s’ha de conformar al domini islamista, incloses les seves lleis i el domini
militar de facto. El 1982 Israel llença una ofensiva massiva contra el Líban
per acabar de desestructurar l’OLP de Iasser Arafat, que es refugiava allà, i
l’ONU obliga Israel a replegar-se i tornar a casa. “Va, pobres de la OLP, que
sí que us volen assassinar, exterminar i volen acabar amb tots els jueus, però,
pobrets, permeteu-los que es refacin i així us podran tornar a fotre”, dit amb tot el sarcasme i amb tota la tristesa del món, però és així exactament. La
lògica de l’ONU de nou. Segueixen els atacs terroristes i Israel, fart, torna a
llençar un altre atac el 1995, i ara sí, Israel fa la seva, tot i que l’ONU
torna a intervenir per salvar Arafat de nou i Ariel Sharon (que anys després va
dir que l’única errada que va fer va ser no matar Arafat, i això va ser per
culpa de l’ONU, que el va protegir una vegada més) ataca el Líban sense
contemplacions i s’han d’emportar Arafat i l’OLP a Tunis. I aquí l’ONU va
tornar a salvar, una vegada més, el terrorista més perillós de l’època. Iel van ajudar perquè Arafat era un terrorista anti israelià, com la mateixa ONU. O algú
de vosaltres recorda que l’ONU intervingués al País Basc per intentar protegir els
terroristes d’ETA dels atacs defensius d’Espanya? No oi? Cascos
Blaus a Euskadi? No, per a què? Ja ho solucionarà l’Estat espanyol. Però sí
que ho fan a Israel. Algú recorda l’ONU implicant-se decisivament per salvar
els terroristes de l’IRA dels atacs del govern britànic? Tampoc, oi? Cascos
Blaus a Irlanda? No, per a què? Ja ho solucionarà el Regne Unit. Però a Israel,
estat tan sobirà com Espanya o Irlanda, sí que ho fan. I hi posen cavalls de
Troia com l’UNWRA o l’UNIFIL, coses les quals no s’atrevirien en cap cas a
portar a terme ni contra els espanyols ni contra els britànics. Però si contra
els jueus. Una altra prova de l’antisemitisme d’aquesta vergonyosa organització
que no serveix per a res excepte que per fomentar la judeofòbia al món.
Hesbol·là, un altre grup
terrorista anti Israel protegit per l’ONU
■ El 1982 es crea Hesbol·là amb l’objectiu (i ho diuen clarament els seus estatuts fundacionals com ho diuen els de Hamàs del 1988) de destruir l’estat d’Israel. Bé, realment la Viquipèdia ens explica que “Hassan Nasral·là, Imad Mughniyah, Ali Akbar Mohtashamipur, Ragheb Harb, Abbas al-Musawi, Subhi al-Tufayli (tots ells activistes pro iranians i incentivats i finançats per l’Iran), van fundar un ‘partit polític revolucionari’ islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat per a combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban”, però aquesta sola explicació dels motius fundacionals i de qui van ser els fundadors (islamistes radicals en un país històricament cristià) ja demostra la intencionalitat real de tal organització i de qui la va fundar i finançar. Recordeu l'engendre Tabarnia? Doncs, una Tabarnia portada al límit amb 100.000 tabarniesos armats fins les dents i terroritzant el país natural i els seus pobladors originals. Colonització, se'n diu. Colonització i ocupació "por derecho de conquista", que deia aquell cafre espanyol (mentre l'ONU xiulava). Però d'això a la TV3 i al Vilaweb que us mengeu cada dia amb patatones per dinar, per sopar i per ressopar, no en diuen ni un borrall. Ni d'allà, ni d'aquí. D'aquí tampoc. Perquè els ciudadanos van finar, però Tabarnia segueix aquí. I tant.
Final de la Guerra del Líban amb
derrota cristiana
■ La contesa civil libanesa
acaba, sobretot pels libanesos, habitants històricament cristians del país, amb
la seva derrota política i com a conseqüència d’aquest fet, sumat a la gran
migració àrab palestina a partir de 1948 per causa de la fundació de l’Estat
d’Israel i la negació de la gran majoria dels palestins de ser-ne ciutadans i
al cap d’uns anys de la seva expulsió de les fronteres de Jordània, per ser un
excés poblacional extern que aquell país no volia assolir (tot i que les tres quartes parts del territori ex otomà destinat pel Mandat Britànic a la creació de l'Estat d'Israel el van donar a Jordània com a "estat palestí", però això tampoc no ens ho expliquen els mitjans antisemites de manipulació: repasseu la història del Mandat Britànic). En definitiva, que la població originària del Líban, cristians no àrabs, va patir la seva minorització
demogràfica dins del seus propi país. Recordem que una nació o territori sobirà
políticament o social habitat per ètnies concretes i en què s’hi desplaça i
assenta una població d’un altre origen, raça, llengua o cultura en nivells molt
superiors a la població existent i que es reprodueix humanament en progressió
geomètrica, es un país genocidat a tots els efectes. I el Líban (i altres
països amb o sense estat) ho va ser a partir de tots aquests factors i ho
segueix sent avui per aquestes mateixes causes encara latents.
Segona Guerra del Líban
■ Arran de tot el que explico més
amunt i de les constants agressions d’Hesbollà contra el nord d’Israel i la
seva població civil, Israel el 2006 (i com hagués fet qualsevol país sobirà per
defensar-se) decideix envair de nou el sud del Líban perquè precisament
l’UNIFIL de l’ONU no havia fet la feina que havia d’haver fet, objectiu pel
qual va ser creada la unitat militar libanesa dels Cascos Blaus. Els combats,
molt violents i d’unes tres setmanes de durada, acaben amb la derrota més que
prevista de Hesbollà perquè no tenia capacitat per frenar l’avançada de
l’exèrcit israelià.
■ Tal com passa en aquests moments
a Gaza, aleshores Israel també havia decidit destruir Hesbollà perquè després
del seguit constant d’agressions cap a territori jueu, l’Estat d’Israel va determinar eradicar la milícia terrorista iraniana d’una vegada. I van començar
les operacions, tot i que el Govern jueu sabia que els costos serien molt alts,
tant en costos econòmics com en contingent humà, El començament va ser lent,
però Israel avançava i Hesbollà tirava enrere. I el camí era que els
terroristes serien derrotats. Però resulta que la guerra només va durar tres
setmanes. I els lectors endevineu per què va durar tan poc? Doncs, si no ho heu
fet, és molt fàcil: doncs perquè, una vegada més, l’ONU va intervenir per tal
que Israel detingués els combats (igual que passa ara a Gaza!) i no seguís
atacant Hesbollà. Caram, quina sorpresa, oi? Doncs quan passa això, perquè a
instàncies de l’ONU (i també de països de la comunitat internacional) Israel
atura els combats i de manera immediata què passa? Doncs, també molt fàcil: que
Hesbollà declara la fi dels combats com una victòria bèl·lica seva. Així de
cínicament.
Manipuladors i manipulats: la
provocació terrorista islamista i la reacció a l’acció
■ Hesbollà, efectivament, va
vendre aquell alto-el-foc com una victòria seva davant el món àrab i aquí
Israel ja va començar a veure quina era (i és, encara ara a Gaza, ja que Sinwar
i la seva banda d’assassins palestins ho van tornar a fer el 7 d’octubre del
2023) perquè, tot i que a partir del 1973 havien, multilateralment, renunciat a
seguir atacant a Israel després de la darrera derrota àrab d’aquell mateix any
en què les IDF els van escombrar, però, tot i això i de manera puntual i
unilateral, han seguit atacant posicions molt concretes, bombardejant amb
“coets” (que maten gent civil) i altres agressions pròpies d’organitzacions
terroristes que es basen, com van fer el 7 d’octubre del 23, ho reitero, en
atacs violents al màxim, provocar la reacció israeliana i, a partir d’això,
mobilitzar els seus còmplices, o sigui, mobilitzar l’ONU per tal que alhora
l’ONU mobilitzi la comunitat internacional i tots demanin detenir les accions
que Israel precisament ha posat en marxa per defensar-se, compte! Perquè quan
Israel decideix fer front a Hamàs, Hesbollà o qualsevol altre grup terrorista
és perquè aquest prèviament l’ha atacat en qualsevol de les maneres que explico
per tal de provocar la reacció d’Israel. És aquell cadell de gat que emprenya
el gos que està adormit davant la llar de foc, i l’esgarrapa, i li mossega la
cua i el provoca fins que el gos, tres o quatre vegades més gros que el felí,
s’aixeca i li fot queixalada perquè deixi de molestar-lo. S’entén, companys?,
que deia l’amic Puyal a les transmis. Doncs, això. I fins avui. I aquest és el pensament pervers dels
terroristes: “jo t’ataco, tu respons, em fas mal i jo ploro i crido per
mobilitzar l’ONU i tota la xarxa de llepafils que arrossega i tots plegats et
criden l’atenció, t’acusen fent-te
propaganda d’abusananos i fan que aturis la defensa cap a la meva agressió i,
per tant, mai no em podràs destruir perquè la comunitat internacional i l’ONU
t’ho impediran i jo seré el bo davant la majoria d’ulls del món”. I això va ser
el que vam veure al Líban entre 2000 i 2006, en què, malgrat que hi van morir
entre 1.500 i 2.000 terroristes d’Hesbollà, en fer l’ONU aturar la guerra a
Israel, Hesbollà, té més de 100.000 combatents islamistes sense cervell però
amb capacitat assassina, es va quedar igual. Aquesta és la perversió dels
islamistes que encara riuen i diuen: “bé, tant me fan el 2 o 3 mil morts, en
tinc més, i tu has perdut perquè encara que jo no hagi guanyat militarment,
t’he guanyat al tauler d’escacs”. Aquesta és la perversió dels terroristes
palestins i de tots els antisemites del món. Una perversió pornogràfica que
molts encara justifiquen amb excuses de mals pagadors, la qual cosa és de veritable
vergonya a escala mundial. Manipuladors i, molts altres, la majoria, manipulats.
Només era qüestió de temps que
Israel i Hesbollà tornessin als combats.
■ Naturalment, i basats en els
paràmetres d’actuació del terrorisme de l’Orient Mitjà i tal com explico abans, l’amenaça d’aquests de tornar a reincidir sempre és latent mentre
sobrevisquin, tal com ho fan, sobretot ajudats per aquesta inefable
organització pacificadora dita ONU i la seva claca de països
llepafils/antisemites. Per això, i tots ho sabíem, vosaltres i jo, que només
era qüestió de temps que les IDF i els terroristes d’Hesbollà es tornessin a
enfrontar mentre els tals llepafils no paren de demanar que “s’aturi la
guerra”, crit que només dirigeixen cap a Israel i el seu govern donant per obvi
que els assassins terroristes són germanetes de la caritat agredides per
l’abusananos sionista.
La intervenció a Gaza i la Guerra
de baixa intensitat d’Hesbollà al nord
■ A partir del 8 d’octubre, doncs,
i amb el començament de la incursió a Gaza per part de les IDF, al nord
d’Israel es comencen a sentir caure míssils procedents del sud del Líban
llençats per Hesbollà, que s’enreda en un intent d’afeblir l’exèrcit jueu en
una guerra de baixa intensitat que és completament inútil. I el per què és molt
senzill: la primera errada ja la van cometre els terroristes de Hamàs en entrar
en sol israelià i cometre més de 1.200 assassinats, violacions, mutilacions i
230 segrestos i, al damunt, filmar el pogrom que va poder veure tot el planeta
a través dels mitjans. Israel respon i de manera immediata l’ONU i només l’ONU
demana aturar la intervenció militar pensant-se que, com sempre, la comunitat
internacional els faria costat en la demanda. Però aquesta vegada l’ONU ja no
troba ressò al sí de la comunitat internacional i ningú més que l’ONU demana
que Israel aturi l’ofensiva de defensa i persecució dels terroristes que van
cometre la massacre del 7 d’octubre en aquell festival de joves i les
comunitats agràries dels voltants, postura de la comunitat internacional que al
cap d’un any segueix igual. I Israel, tot i haver pogut arrasar literalment
Gaza en tres setmanes, aquesta vegada calcula les accions reaccions i ho fa a
poc a poc, casa per casa, totxo per totxo, i amb bona lletra va aconseguint els
seus objectius iniciats fa més d’un any. Per això, les xifres que dona Hamàs
després d’un any de combats parlen de 42.000 morts (diu Hamàs), xifra que encara ningú no
ha pogut contrastat malgrat que tots els mitjans, i molt especialment els
antisemites, la difonen com a real i inqüestionable. Si de veres Israel hagués arrasat Gaza en
un mes, ara parlaríem de més d’un milió i mig de morts en xifres reals i
constatades. Però això és precisament allò que no ha passat. I a molts encara
els sap prou greu i no recorden que això que passa a Gaza des de fa un any “és
una guerra”, tot i que alguns ho volen vendre com una agressió unilateral
d’Israel “perquè li ve de gust”. I la realitat és una altra tot i que Sinwar va
donar ordres de no deixar anar els segrestats no aturar els combats perquè “en
algun moment l’ONU i la comunitat internacional faran aturar Israel”, va deixar
dit, la qual cosa, i malgrat l’ONU, no ha passat perquè Israel (i també la
comunitat internacional) ja sap amb quins demagogs juga quan intervé l’ONU en
algun afer seu, i, per tant, en aquest cas l’estratègia de sempre no els ha
funcionat als terroristes.
■ Mentre passa tot això i en
paral·lel, el nord d’Israel segueix sota el foc de Hesbollà que ataca des de
les seves posicions libaneses. I els atacs de les IDF contra les milícies pro
iranianes no han estat en el mateix nivell sinó molt més efectius ja que a
Israel li ha costat molt menys eliminar tota l’estructura de poder de Hesbollà
que a la de Hamàs de qui amb Sinwar han trigat un any perquè estava molt ben
amagat, tot i que se suposa que els caps de Hesbollà també ho havien d’haver
estat però Hesbollà comet grans errors com, per exemple i el més important,
mantenir físicament el feu o centre neuràlgic de l’organització en un sol barri
o zona, la de Dahieh, als suburbis del sud de Beirut i al costat mateix de
l’aeroport (i heus aquí perquè les imatges de les grans explosions de fa unes setmanes es veien tocant al camp d’aviació de la capital libanesa) en
què ho tenien tot amuntegat: diners, centres de comandaments, centre
d’intel·ligència, els principals dipòsits d’armament, els refugis i habitatges
dels líders, o sigui, tot i sense que hi faltés res, o sigui que, Israel ho va
tenir relativament fàcil perquè només s’havia de centrsr en tres objectius: dos
de grans i un de petit, tal com explicaré a continuació.
■ La primera de les dues coses
d’envergadura era, primera, la destrucció de la infraestructura fronterera
libanesa amb Israel que Hesbollà havia construït, i aquesta tenia l’avantatge
que Israel no havia de portar a terme una invasió profunda sinó limitar-se a
actuar pocs quilòmetres endins de la línia de separació amb Israel, i la
segona, l’esmentat barri de Dahieh, en que hi ha tota la infraestructura dels
terroristes islamistes. I el tercer, i potser el de menys envergadura, la
destrucció de tots els punts de connexió que Hesbollà tenia arreu del Líban, la
qual cosa no va ser gaire difícil per la moderna intel·ligència israeliana i
els efectius operatius de les IDF, a banda dels enclavaments de Hesbollà a
Síria, tot i que aquests una vegada desactivat el cervell central, ja no tenien
cap mena d’autonomia pròpia.
■ Per Israel, doncs, va resultat bastant senzill
tallar el cap de Hesbollà perquè els jueus compten amb una intel·ligència molt
ben informada i amb molta i eficient col·laboració des de dins les files
enemigues.
El per què dels errors de
Hesbollà
■ Malgrat que m’he aturat a pensar-hi molt i durant molt de
temps, no acabo d’entendre com és possible que una organització criminal islamo
feixista i amb milions de dòlars iranians de recursos com Hesbollà pot haver incorregut en unes falles tan absolutament
infantils que han permès les IFD i el Mossad passar-los la mà per la cara en
quatre dies. I vull tornar a recordar que es tracta d’un exercit terrorista
molt superior al que va ser l’ISIS, ja que compten (o comptaven) amb més de
100.000 mercenaris pagats, tal com dic, amb el petroli iranià. Però, es veu que les ments
d’aquests infrahumans no arriben més enllà i fan coses com aquestes o com van
fer els criminals de Hamàs, que van enregistrar en vídeo el pogrom del 7
d’octubre de 2023 (com ara han fet a Amsterdam) i tots van ser ràpidament
identificats. Aleshores, potser no cal que es tapin la cara quan es disposen a
assassinar civils innocents de manera indiscriminada, oi? I això no ho
discutiria ni un estratega militar amb només mitja carrera militar feta.
Però, en fi.
■ Aquests ceballots de Hesbollà es
pensaven que Israel mai no bombardejaria Beirut, ni l’aeroport perquè no hi
arribessin més armes ni més terroristes, I, a veure, això és una guerra amb la
qual cosa, qualsevol bàndol hauria de considerar la possibilitat que l’enemic
faci qualsevol cosa, la que sigui. Doncs aquests súper intel·ligents islamistes
de Hesbollà es van pensar que Israel mai no atacaria Beirut. I per què? Doncs,
això només ho saben ells però, m’hi jugaria un pèsol que es pensaven que l’ONU,
ai las, els seguiria protegint. Perquè sempre s’han sentit protegits per
aquesta organització antisemita i pro islamista, com s’ha demostrat en les
seves col·laboracions al sí de l’UNWRA i l’UNIFIL, en què han quedat en
evidència per haver-se demostrat que dins de tals organitzacions de l’ONU hi
havia terroristes actuant com si fossin membres “humanitaris”.
■ De fet, i després d’haver
quedat al descobert totes les evidències que relacionaven de manera
indefectible l’UNWRA i els terroristes de Hamàs després del descobriment massiu
de túnels i amagatalls a Gaza que connectaven amb hospitals, centres socials,
escoles i seus oficials de l’ONU com l’UNWRA, l’ONU ja no es va veure capaç de
demanar els països de la comunitat internacional que pressionessin Israel que
aturés la guerra al Líban contra Hesbollà. Ni Europa com els EUA tampoc no han
demanat oficialment, i els països àrabs estan encantats que Israel es carregui
un enemic com Hesbollà que posa pals a les rodes en les relacions arabo-israelianes
per tirar endavant comerç i indústria conjunta a la regió i de cara a tot el
món. Ningú, excepte l'Iran i els seus proxis (molts dels quals ja no estan
operatius o no existeixen), a més de l’ONU, naturalment, es queixa que les IDF acabin amb els
terroristes xiïtes perquè, en definitiva, són el gran impediment per establir
unes relacions diplomàtiques oficials entre els jueus i els àrabs moderats. I
això molesta i descapacita molts actors, inclosa la mateixa ONU, organització
completament antisemita que a jutjar per la seva trajectòria ja no enganya ningú.
Les UNIFIL i el seu incompliment
absolut al Líban
■ Les UNIFIL, que
ho repeteixo perquè l’article és llarg, és l’acrònim de United Nations
International Forces in Lebanon, després de la guerra del Líban de 2006 tenien
suposadament encomanada per l’ONU la missió d’implementar i fer complir la resolució
1701 de l’ONU, segons la qual, des del riu Litani no hi podia haver armes ni
combatents no libanesos; Hesbollà no podia seguir sent allà i s’havia de
desarmar perquè totes les armes de dins del Líban havien de quedar sota control
i tutela de l’exèrcit libanès. Aquestes van ser les condicions que l’ONU va
decretar a canvi que Israel fes un alto-el-foc i es replegués.
En la resolució es demana
1.
El cessament complet de les
hostilitats.
2.
La retirada de totes les forces
d'Israel del Líban, en paral·lel amb una entrada de forces libaneses i el
desplegament de la UNIFIL a tot el sud.
3.
El desarmament de tots els grups
armats a Líban (que implica Hesbollà).
4.
Que no hi hagi altres forces
armades alienes a les de la UNIFIL i el Líban (que implica Hesbollà i les IDF)
al sud del riu Litani.
5.
Que no hi hagi forces estrangeres
al Líban sense el consentiment del seu govern.
6.
Disposició de les Nacions Unides
dels mapes de mines terrestres en el Líban en possessió d'Israel.
La Resolució al mateix temps
també posa l'accent en:
1.
La importància del control total
del Líban per part del govern del Líban.
2.
La necessitat d'abordar amb
urgència l'alliberament incondicional dels soldats israelians segrestats per
Hesbollà, la qual cosa va donar lloc a la crisi.
La resolució també reitera el
ferm suport del Consell de Seguretat per a:
1.
Ple respecte de la Línia Blava.
2.
Independència de la integritat
territorial, la sobirania i política del Líban dins de les seves fronteres
internacionalment reconegudes.
L’incompliment flagrant d’Hesbollà
■ M’imagino que
qualsevol dels meus lectors, sàpiguen la història o no, ja deu estar pensant si
totes les parts van complir. Doncs, a veure, no. No ho van fer. Israel va fer un alto-el-foc immediat (malgrat
els atacs intensos que estava rebent per part de Hesbollà un cop dictada la
resolució) i el seu exèrcit i totes les armes van retornar a sol israelià, una
vegada Hesbollà també va aturar els combats, en menys dues setmanes. Per part de
Hesbollà, ni es van retirar, ni es van desarmar. I ja està tot dit. I saben què
va fer l’UNIFIL perquè Hesbollà complís el mandat de l’ONU? Doncs res! Res de
res! La UNIFIL, durant els 18 anys que han passat des de 2006 a 2024 s’ha
dedicat plàcidament a observar com Hesbollà fins i tot incrementava la seva
infraestructura en el sud libanès. I ha quedat demostrat que molts dels túnels i
els passos de Hesbollà que s’han trobat van ser construïts davant els nassos de
l’UNIFIL, que mirava cap a l’altra banda. És més, tots aquests suposats soldats
neutrals irlandesos que en formen part, i que tenen comandaments que feien
declaracions en el sentit d’afirmar que “ells mai no permetrien que Israel fes
allò que volgués en la seva zona”, i es feien els fatxendes al respecte, ha
resultat que a Hesbollà ni li han badat boca quan ni tan sols es va retirar mai
del sud del Líban tal com exigia la seva mateixa resolució 1701. O sigui, dit
en pla, que es diu a Menorca: aquestes tropes de l’ONU estan treballant i
donant suport a Hesbollà. Queda clar, oi?
Resistència a marxar de la zona
per part de l’UNIFIL
■ Després del domini demostrat en
el camp de batalla per les IDF i l’escombrada que han fet a Hesbollà, des del
cap fins a les bases, queda clar que el paper dels Cascos Blaus de l’UNIFIL a
la zona és totalment testimonial. I prou. Però la lògica de la seva por d’abandonar
les posicions no és pas que puguin retornar uns combats que ells mai no van
evitar que Hesbollà provoqués en gairebé dues dècades sinó que la seva por,
segurament i des del meu criteri de gat vell del periodisme i la geopolítica,
és un altre: igual que va passar a Gaza, que es va anar descobrint el pastís a
mesura que les tropes israelianes s’hi endinsaven i ocupaven posicions, i allà
hi van trobar totes les proves que la “humanitària” UNWRA formava part directa
dels terroristes de Hamàs, tant en contingent humà (amb metges d’hospitals i
professors de primària de l’UNWRA totalment compromesos) com en instal·lacions
i infraestructures, la mateixa por de no ser destapat l’altre pastís del Líban
té avui l’ONU. Perquè és públic i notori que la UNIFIL no va fer ni ha fet res
absolutament per impedir l’avanç i el creixement dels terroristes pro iranians
al sud del Líban durant aquests 18 anys que han passat des de la disposició 1701
i fins avui. Una de les proves fefaents del que dic és aquesta: fa cosa de dues
setmanes el responsable de les finances de Hesbollà va estar detingut a Damasc
per les IDF. Es va saber i destapar que
aquest personatge, com molts altres, per poder ser legalment a l’Iraq i portar
els comptes des d’allà, es feia passar per personal mèdic. I no solament ell,
sinó altres detinguts que també ho van confessar. Saben de quina reputada organització
tenien documentació oficial aquests “metges”? Ho han endevinat o cal que els
especifiqui que era de l’ONU? No cal, oi? I clar, “Israel assassina activistes,
periodistes, metges”, clar, clar. Doncs no: Israel elimina terroristes. Perquè
saben que ho són perquè tenen la intel·ligència més preparada del món.
La constant de la farsa
interpretada per l’ONU
■ No cal anar a petits exemples
de tots els centenars que es donen cada dia. Anem directament al cap dels
terroristes que Israel va executar fa unes setmanes, o sigui, Yahya Sinwar, que
segurament deu gaudir de les verges i de tota aquesta història pels rucs que se
la creuen. Aquest personatge, quan va ser eliminat, estava a punt de fugir com
una rata Puigdemont qualsevol a Egipte, deixant, també com un processista
miserable, el seu poble abandonat i sota mínims. I com marxava aquest vividor? Amb quines credencials per anar pel món? Doncs amb un passaport genuí però a nom d’una altra persona, o sigui, que era
fals a tots els efectes. Quines coses. I qui havia expedit el document oficial?
Doncs l’ONU, clar! Era un passaport diplomàtic de l’ONU..., que els seus executors
van trobar entre els seus efectes personals quan van accedir a la ratera de luxe en què vivia. Caram, caram! Quines coses fa l’ONU.
Per això, la pregunta és: qui exigirà comptes a l'ONU dels seus crims
d’irresponsabilitat moral? Perquè algun dia això passarà, no us càpiga cap
dubte.
El comportament lineal de les
Nacions Unides vers Israel
■ Aquest és el comportament de l’ONU.
Un comportament lineal que fa anys i panys que es dona, pràcticament des dels
anys 50. Recordem que la independència d’Israel va ser declarada el 1948 per David
Ben Gurion, inicial primer ministre i un dels pares de la pàtria. O sigui que,
s’hi van posar de seguida. Aquesta ONU que no es posa en res, que no organitza,
que no protesta, que no fa res de res en altres conflictes, i que sempre està
al damunt dels conflictes que li han buscat a Israel en reiterades ocasions des
de la seva fundació ara fa 76 anys, aquesta ONU que mai no ha intervingut en
cap exigència a Hamas o Hesbollà perquè siguin els terroristes els que aturin
les constants agressions de tota mena a l’Estat d’Israel i que espera que
Israel respongui per demanar-los calma i que aturin, aquesta ONU que fa pressió
internacional sempre que hi ha una resposta d’autodefensa dels jueus i que
demana a la resta dels països que pressionin Israel perquè s’aturi perquè així
els seus enemics sobreviuen i s’asseguren futurs atacs, resulta que aquesta és l’ONU, i no pas cap
altra. Ni molt menys la que ens ensenyen els milicians islamistes de TV3, ni la
resta de pamflets i pseudoperiodistes woke del nostre país que, tal com deia
Pilar Rahola fa uns dies en un article a El Nacional, "no fan informació
sobre la realitat sinó sobre una realitat virtual d'allò que ells voldrien. Per
això erren els pronòstics i per això han deixat de ser creïbles". Això
és el nostre periodistme putrefacte: mentida rere mentida en tots els aspectes,
començant pel procés, passant per economia i societat i acabant per l’Orient
Mitjà. Uns altres connivents de l’ONU, que és tot això que els he explicat i
encara molt més, perquè aquest redactat geopolític sobre les Nacions Unides i
les seves nefastes i antisemites actuacions es publicarà (segurament en una
versió més reduïda) en altres mitjans que no són els de #Vichy i no pot ser més
extens per poder-s’hi encabir.
Antonio Guterres
■Un altre dia us parlaré de la
perla personificada de l’ONU, de l’inefable portuguès, dantesc i estupefaent Antonio
Guterres, tota una joia, declarat persona non grata a Israel, l’únic president
de les Nacions Unides que ha estat declarat així per un país membre. Quina vergonya!
I aprofitant el darrer tema, posaré punt final a l’assaig dient que l’ONU, un
cementiri d’elefants, a banda de tota aquesta problemàtica té la dels seus
dirigents i de la resta que la componen. Com ja sabem molt bé a Catalunya, quan
hi ha un polític inútil el posen a les llistes del Parlament Europeu perquè
vagi a no pencar i a justificar un sou injustificable que paguem tots; doncs a
l’ONU hi passa el mateix: allà hi ha tots els polítics lamentables que han
fracassat en els seus respectius països perquè no han aconseguit presidències
estatals, regionals, locals o de diputacions o corporacions públiques, i com
que són del partit guanyador o d’un altre amb prou vots com per tenir-hi dret, els
més incompetents i amb poca llum mental els envien allà perquè segueixin
disposant d’una poltrona i d’una menjadora i dirigint agències lamentables com
l’UNWRA, la FAO, l’UNICEF, l’UNIFIL i un munt de guinguetes més que només fan que captar i recaptar (i ja sabem a què destinen les donacions) i que no serveixen
absolutament per a res més (perquè no han resolt mai cap conflicte ni em fa l’efecte
que n’hagin de resoldre cap en el futur) que per amagar diners, blancs o
negres, que reben ni se sap d’on. O sí! O sí... O sigui, la despesa més malbaratadora
que està fent la humanitat en aquests temps en què els recursos calen a altres
llocs necessitats de veritat, i no perquè els “administrin” aquests taujans que fan així de malament la seva feina com a paràsits incompetents i destructius
que son. I crec que, per avui, ja no cal dir res més.
