Article annex sobre fonts documentals relacionat amb meu redactat commemoratiu del Corpus de Sang de 1640 que podeu llegir en l'enllaç inclòs "El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641?"

 

ANNEX:

Sobre la independència de Catalunya proclamada per Pau Claris el 1641 amb el suport de França

Les fonts documentals d'un trencament històric aliades amb la corona francesa

Aporto aquesta documentació que tothom pot trobar en els llocs que indico perquè vull que aquest article annex sigui una peça separada i relacionada del meu redactat commemoratiu del Corpus de Sang de 1640 que podeu llegir en meu article El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641?

Es conserven nombrosos documents originals de l'època que acrediten els fets de gener de 1641 com una proclamació política de secessió i trencament del vincle de vassallatge que lligava el Principat de Catalunya amb el sobirà de la Monarquia Hispànica. Aquest vincle s'havia originat arran del Compromís de Casp de 1412, l'acord signat pels representants parlamentaris de Catalunya, Aragó i València per resoldre la successió de la Corona d'Aragó després que el rei Martí l'Humà morís sense descendència directa el 1410, extingint-se així la línia masculina de la Casa de Barcelona. Mitjançant aquell pacte successori, el pretendent castellà Fernando de Trastámara va ser proclamat rei de la Corona d'Aragó, esdevenint el primer monarca estranger (i, per a més inri, castellà) a governar les nostres institucions nacionals i a trencar la continuïtat dinàstica de la Casa de Barcelona.

La importància cabdal d'aquest episodi és que constitueix l'únic trencament polític i jurídic real amb l'autoritat de Madrid des de 1412. A diferència de la Guerra de Successió i el mite de 1714 —on el que es debatia era quin rei havia de governar el conjunt d'Espanya—, el 1641 les institucions catalanes van arrogar-se de facto la sobirania total de manera unilateral durant gairebé quatre anys, actuant com un Estat lliure a l'Europa de la Guerra dels Trenta Anys abans de subjectar-se (bàsicament per raons militars) a París.

Malgrat la rellevància d'aquest trencament, la naturalesa jurídica de la proclamació de 1641 presenta matisos històrics importants. No existeix un "acta formal d'independència republicana" a l'ús modern, sinó actes de deliberació, cartes i acords institucionals de la Junta de Braços (els Braços Generals) i del Consell de Cent on es proposa, es debat i s'accepta la ruptura de l'obediència al rei Felip IV per constituir-se com a "república" sota emparança francesa.

Aquests documents es troben repartits principalment en tres grans arxius històrics:

1. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) a Barcelona

Aquest fons custodia la documentació oficial de l'antiga Generalitat (Diputació del General) i les deliberacions civils del Principat.

• Què hi trobem: Els Dietaris de la Generalitat de Catalunya d'aquelles setmanes de gener de 1641 i els llibres de deliberacions de la Junta de Braços (el parlament de l'època). El 16 de gener de 1641, Pau Claris va presentar formalment davant dels Braços la proposta d'una República Catalana aliada amb França, una sortida d'emergència davant l'avanç de l'exèrcit castellà del marquès de los Vélez.

2. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

Com a seu administrativa del govern municipal de la capital catalana, conté els papers del braç executiu de la ciutat durant el conflicte.

• Què hi trobem: El cèlebre Dietari de l'Antic Consell de Cent de Barcelona i el Llibre de Deliberacions. S'hi guarden documents clau (com còpies d'acords de 1641-1642) on s'explicita el procediment polític de la secessió, les cartes enviades i rebudes, i la petició d'auxili militar al rei Lluís XIII de França.

3. Arxius nacionals francesos (París)

Atès que la República va ser una solució efímera i instrumental, negociada estretament amb els enviats del cardenal Richelieu (com el diplomàtic Bernard Du Plessis-Besançon), una part crucial de la documentació política i diplomàtica és a França.

• Què hi trobem: Als Archives Nationales de París i a la secció de fons diplomàtics del Ministère des Affaires Étrangeres es guarden les cartes originals de Pau Claris, els memoràndums de Du Plessis-Besançon i els pactes de gener de 1641 on, davant la impossibilitat de sobreviure sols com a República protectorat, Catalunya va haver de fer el pas següent només una setmana després (el 23 de gener): proclamar a Lluís XIII com a nou comte de Barcelona.

4. Un testimoni material: Les monedes

A banda dels papers d'arxiu, hi ha un testimoni físic i legal extraordinari en diversos museus numismàtics: les monedes encunyades pel Principat de Catalunya durant aquells anys (1640-1652). En moltes d'elles s'hi va gravar la llegenda del nou estatus polític, ometent Felip IV.