Treure de circulació moros, negres i asiàtics, però també catalans descreguts, és la política feixista d'Aliança Catalana, que lluny de salvar res es carrega Catalunya de ple
Va signar Aliança Catalana el seu
certificat de defunció al Fossar de les Moreres?
Amb el seu embat desafiant bona
part de la resta de la societat catalana en un dia tan assenyalat com el de la
celebració de la Diada Nacional de Catalunya —que pertany al país i no a cap
ideologia ni interès concret— i amb
demostracions de prepotència com el de fer tancar l’espai públic amb la
connivència del Govern perquè la seva policia va executar les ordes de fer-ho i
va ser summament agressiva amb la ciutadania que no estava d’acord amb tal
decisió oficial per “protegir” poc més de tres centenars de persones que, a
més, esgrimien sense cap dissimulació els propis “escamots d’ordre”, la
formació neonazi catalana que lidera Sílvia Orriols podria haver signat la seva
acta de defunció perquè, qui des del primer moment li va prestar els 118.302 vots per entrar al Parlament i
fins al moment l’està finançant, engruixint les seves files i promovent-la —una
bona part del pujolisme representat per l’antiga Convergència i Unió amb
vincles importants dins el partit de Carles Puigdemont— va fer un pas enrere
perquè, decididament, va veure clar que, aquella deriva feixista i espanyolista
sense matisos, l’arrossegaria cap al pou de la desaparició a la que tant es
resisteix el pujolisme perquè des del 1978 li ha donat grans rèdits que ara
intenta salvar com pot, ni que sigui inventant-se aquest engendre racista i
xenòfob que, lluny de protegir la nació catalana ni de salvar-la de res, la
porta de cap al pedregar, sobretot perquè això enllaça amb la traïció i el
fiasco dels processistes (una bona part dels quals també pujolistes) de 2017
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 12-9-26
1. La Diada, el Fossar i la
provocació feixista
■ El Fossar de les Moreres no és un espai qualsevol. És el lloc en què (entre molts altres catalans barcelonins des de fa molts segles) hi reposen alguns dels defensors de Barcelona del 1714, un símbol de la resistència catalana i un espai de memòria col·lectiva que pertany a tot el país, no a cap partit ni a cap ideologia. I quan una formació que es presenta com a independentista decideix fer-hi un acte el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, amb una policia que paga la Generalitat (o sigui, que paguem tots, també els agredits) que tanca l'espai públic i hi porta «escamots d'ordre» propis que fan salutacions nazis, no està fent un acte patriòtic sinó una provocació calculada per indignar la resta del proïsme que no hi comparteix ideari i demostrar que és la seva formació qui mana, que ells decideixen què és Catalunya i qui hi té dret a ser en un espai públic quan s’hi fa una celebració institucional, no una festa major alternativa ni una paella privada, que per molt espai públic que sigui en tots dos casos la intencionalitat, el sentit de l’oportunitat i la correcció no tenen res a veure en un cas i en un altre. I ho matiso perquè ara vindran els llestets de sempre a contrastar-ho i, per tant, com a periodista vell i gat encara més vell, ho faig jo abans que tals doctors en ètica i comunicació institucional.
■ Les imatges de la tarda nit del dia 10 mostren clarament més de 8.000 persones —la majoria de les quals joves— protestant contra el racisme i poc més de 300 d'Aliança Catalana ocupant en exclusiva tot l’espai del Fossar durant hores i una contenció policial dura que actuava «protegint» uns pocs davant la queixa de milers per una usurpació arbitraria de l’espai. I aquest no és un detall menor perquè és la prova més evident que Aliança Catalana no vol integrar-se en el catalanisme, vol confrontar-lo, ocupar els seus símbols i redefinir-los al seu gust. I quan una formació fa això, lluny de defensar la nació ni la majoria de la seva gent i sensibilitats, el que està portant a terme és un segrest del país que remet la memòria a records pretèrits inenarrables i fatídics.
■ La societat catalana, tradicionalment
d'esquerres, plural i diversa, no encaixa amb el projecte d'una societat de disseny, polida, obedient i uniformada que proposen els feixistes d’Aliança Catalana
conjuntament amb el d’altres formacions espanyolistes també de caire nazi,
antisemita (diguin el que diguin i facin tots la comèdia institucional que vulguin
que a Israel ja saben bé de quin peu calcen tots) com Vox, el PP i altres
totalitaristes de l’escena catalanoespanyolista. I això és el que vam poden veure: la
confrontació entre dues maneres d'entendre Catalunya. Una minoritària
(ocupant de l’espai públic) i l’altra la de la majoria (rebent de debò de la
força pública, col·legues periodistes com Jordi Borràs o Xavi Hurtado inclosos).
D'una banda, la Catalunya variada, democràtica i inclusiva que sempre ha estat.
De l'altra, la Catalunya uniformada, excloent i autoritària que proposa
Aliança Catalana. I el millor de tot i que a mi, personalment em reporta
una gran alegria és que, en aquesta confrontació, la societat catalana va
demostrar —clarament i majoritària— de quina banda està.
2. La felicitació a l'AfD: el
certificat d'afinitat amb el feixisme europeu
■ El 7 de
setembre del 2026, Aliança Catalana va publicar un missatge a les xarxes
felicitant Alternativa per a Alemanya (AfD) pels seus «magnífics resultats» a
les eleccions de Saxònia-Anhalt. El missatge deia: «Alemanya tanca una
etapa política decadent i fosca i obre una porta a l'esperança. Una altra
Alemanya i una altra Europa són possibles». Vox va fer exactament el
mateix. Els dos partits van coincidir a qualificar de «esperança» el triomf de
l'extrema dreta alemanya. Això no és una coincidència: és una declaració
d'afinitat ideològica. I tot això només té una explicació: tant l'estructura
d'Aliança Catalana com la de Vox estan bastides en l'estat profund que fa
bullir l'estat de dret i el judicialitza fora de l’estat de dret. I no hi
ha més.
■ Malgrat les negatives de totes dues formacions feixistes, AfD és un partit que ha estat investigat per vinculacions amb grups neonazis a Alemanya i que molts analistes considerem d'extrema dreta radical. Quan Aliança Catalana felicita AfD, no està felicitant un partit conservador: està felicitant una formació que molts consideren hereva del feixisme europeu. La resposta no es va fer esperar i la gran majoria dels partits catalans (excepte els que cito abans) van criticar la iniciativa dels neo pujolistes.
■ Però el problema no és només la felicitació sinó el que representa. Aliança Catalana, a més de no rebutjar el feixisme assegura amb tota la hipocresia del món que el considera una cosa superada, una etapa «decadent i fosca» que ells ja han superat. Però la realitat és que la seva afinitat amb AfD i Vox demostra exactament el contrari. Quan un partit que es diu independentista d’un estat que en temps no gaire llunyans hi va manar el totalitarisme franquista i felicita una formació neonazi, no està defensant una Catalunya víctima de tot aquest entrellat sinó que està escopint sobre la seva història i sobre la seva lluita antifeixista. I va passar que Aliança Catalana va demostrar clarament de quina banda està. I la societat catalana, que no és feixista ni vol ser-ho, ho va entendre perfectament, tot i les posteriors paraules de matís i altres excuses burdes que no podien tapar el tuf del feixisme que desprèn aquesta formació creada i impulsada pel poujadisme més franquista.
3. «Ja hem passat»: la burla a
l'antifeixisme i la veritat sobre el seu projecte
■ Quan un usuari va respondre a Aliança Catalana amb el famós cartell «Aixafem el feixisme» de Pere Català i Pic (1936), que mostra una espardenya aixafant una esvàstica, la formació va respondre: «Ja hem passat!». Aquesta resposta no és només una burla: és una declaració de principis. És a dir, que el seu projecte és exactament el mateix que el dels feixistes de sempre: treure de circulació moros, negres i asiàtics, però també catalans descreguts, per fer una societat polida, obedient i uniformada. Aquesta és la seva aliança, que lluny de salvar res es carrega Catalunya de ple. I això no casa amb la societat catalana, tradicionalment d'esquerres, plural i diversa. I això, pels que encara estigueu embadalits amb els discursos de falsa independentista i protectora de les tradicions del país de Sílvia Orriols al Parlament, recordeu que Aliança Catalana l’altre dia va demostrar clarament que el seu projecte no és catalanista sinó nazi i feixista. El cartell del 1936 és un símbol de la lluita antifeixista a Catalunya, que al cap de tres anys pagava la lluita amb desenes de milers de morts i durant els següents 40 anys, amb centenars de milers de represaliats i assassinats per decret. Però això el feixisme, el franquisme, que és allò que encarna el tronc d’Aliança Catalana (a mi també em van enganyar al principi i en vaig escriure algunes lloances en creure’m que alliberarien el país com no ho havien fet els processistes covards i traïdors) no ho contempla perquè no és només una ideologia sinó una manera d'entendre la societat. Per això Franco i el franquisme van durar 40 anys, com ja en fa gairebé 50 que dura el pujolisme, que no és més que franquisme blanquejat (molt ben blanquejat!) i catalanitzat (no tan ben catalanitzat, però, com blanquejat políticament).
4. El pujolisme i la seva creatura monstruosa: qui mata qui?
■El pujolisme, representat pel mateix vell corrupte Jordi Pujol i l'antiga Convergència i Unió, ha donat grans rèdits des del 1978. Però, en veure a les acaballes perquè el país i la corrupció han superat la farsa que han representat durant mig segle, van intentar salvar-se com pot, ni que sigui inventant-se aquest engendre racista i xenòfob que és Aliança Catalana. Una bona part del pujolisme amb vincles importants dins el partit de Carles Puigdemont va prestar els primers 118.302 vots a Aliança Catalana i fins al moment l'està finançant, engruixint les seves files i promovent-la. En tinc proves fefaents per si algú intenta desmentir el què dic.
■ Aquesta Diada, però, aquest mateix pujolisme ha
fet un pas enrere. Perquè ha vist clar que la deriva feixista i
espanyolista d’Aliança Catalana, lluny de retornar-los el poder, els arrossegaria
cap al pou de la desaparició definitiva. I si el creador gira l'esquena al monstre
i el desconnecta del flux monetari i humà, aquest es mor. Per això, i
tal com esmento en el titular, Aliança Catalana podria haver signat el seu
certificat de defunció al mateix Fossar de les Moreres, envoltat de mossos
d’esquadra, de feixistes caducs de tercera dels seus “esquadrons” propis, i de pujolistes
arribistes que ja ensumaven càrrec i poltrona de nou, perquè aquesta
escòria social, per no tenir, no té ni ideologia: igual que el pujolisme,
la ideologia de la majoria del qual és la butxaca plena, la caseta a la
Cerdanya i l’apartament a la Costa Brava (i potser la puta de tant en tant) i
para de comptar.
5. La CUP renéix de les cendres i
torna a fer vibrar els carrers
■ Mentre Aliança Catalana intentava segrestar el Fossar de les Moreres, la CUP (de què en parlava fa uns dies en aquestes mateixes pàgines) renaixia de les cendres i tornava a fer vibrar els carrers. Després de mesos de desgast, de crítiques i de pèrdua de centralitat, la CUP va tornar a ser al carrer, encarant Aliança Catalana (i al dia següent el Nucleo Nacional) ajudada de molts altres grups d'esquerra alternativa i similars que volen una Catalunya variada i plural, com sempre ha estat i sobretot democràtica i inclusiva.
■ I aquesta, agradi a qui sigui o no —com dic sempre— és la prova que la CUP, malgrat tots els seus problemes assemblearis, d’infiltració de policies i d’altres menes, encara té una funció política clara que no és només electoral sinó social. És ser al carrer i donar la cara, com fan els patriotes de veres a tots els països, no amagant-se darrere les xarxes com fan la majoria de les rates d’Aliança Catalana i dedicant-se a insultar déu i sa mare ben “arrumacats” per un exèrcit de bots que ni voten ni votaran. De moment, la CUP i associats segueixen sent al carrer, confrontant el feixisme i defensant una Catalunya plural i diversa amb, com l’altre dia, milers de joves protestant contra el racisme i contra una societat catòlica, apostòlica i romana amb tot de josepmaries lloant creus i fustes, uniformada i autoritària.
■ A veure què passa en les pròximes setmanes, però
molt em temo que el fulgor i el suflé nazi feixista dels totalitaris
franquistes i falsos independentistes de marca blanca pujolista, si no
passen avall d’aquesta, allò que és segur és que, després de la reacció de la
majoria del país en ple, cauran inexorablement com ho farà aviat la
climatologia del país.
