Entrades

Un alto el foc imposat, una rendició diplomàtica encoberta i la salvació in extremis dels gihadistes, un patró que es repeteix sempre que Israel és a punt de guanyar i l’ordre global frena la victòria

Imatge
       Photo credit :  MICHAEL KATZ Israel hauria d’actuar a Gaza deixant de banda la relació amb els EUA La sèrie de revessos en l'alto el foc esdevinguts en els darrers dies a la Franja de Gaza amb el trencament de la treva per part de terroristes palestins està posant a prova l'amistat entre els Estats Units i Israel La “suposada” amistat entre els EUA i Israel ja ha trontollat diverses vegades en el darrer mig segle perquè, sempre que Israel ha estat a punt de donar cops letals a l’islamisme que no ha parat d’atacar-lo des de 1948, els EUA sempre hi ha intervingut i això, casualitat o no, no ha acabat de passar mai, per la qual cosa, el terrorisme palestí, des d’Arafat al Hamàs actual, no ha acabat de finar mai. I fins avui Passada més d’una setmana de l'alliberament dels 20 ostatges vius que quedaven del captiveri de Hamàs, el seu emotiu retorn a casa i la visita llampec del president dels Estats Units, Donald Trump, a la regió per donar el tret de s...

Gramsci va entendre que la cultura era el veritable camp de batalla i per això calia infiltrar les institucions que transmetien els valors i substituir-los per una nova hegemonia ideològica

Imatge
  El marxisme cultural woke és allò que va quedar del marxisme que està destruint Occident Han passat dècades des que el filòsof britànic Roger Scruton va advertir que el marxisme cultural havia canviat d’escenari: ja no volia assaltar el poder econòmic, sinó el poder moral i cultural. I avui, les seves paraules ressonen com una profecia complerta. Els marxistes culturals van entendre que la revolució proletària havia fracassat, i van decidir reeducar Occident des de dins, utilitzant les escoles, les universitats, els mitjans i la cultura com a armes de dissolució. El resultat és el moviment woke, una mutació del marxisme clàssic que disfressa l’odi a la civilització occidental sota la bandera de la justícia social. Aquest moviment no busca la igualtat real ni la llibertat, sinó la demolició de tot allò que sosté la nostra civilització: la família, la fe, la bellesa, la raó, la tradició i el sentit de comunitat. Com deia Scruton, “quan una cultura comença a odiar la seva pròpia...

Tal com va passar amb Banca Catalana, la gran majoria dels que han defensat aferrissadament el Sabadell com a “banc català” són senyorets de la vella escola pujolista que barregen bancs amb banderes

Imatge
Comèdia catalana i llàgrimes de cocodril pel “Sabadel” (.es) Sembla que el Banco Sabadell seguirà conservant la marca, amb permís dels espanyols, naturalment, que són els que han organitzat tota aquesta comèdia de ploraners que s’han deixat entabanar emocionalment per la falsa catalanitat del Banco Sabadell, que no té de cap manera, com tampoc no té CaixaBank.  Ho van posar de manifest quan el Borbó els va cridar a files el 2017 i van ser els primers a abandonar el vaixell català com les rates espanyolistes que són i van ser; no us deixeu endur per quatre senyorets que diuen ser catalans i que són més espanyols i espanyolistes que el gaspatxo andalús i mireu la cosa fredament: el millor és que les coses siguin al seu lloc i que els diners i els interessos dels espanyols estiguin ben JUNTS en bancs dels espanyols (perquè, igual que no hi ha institucions catalanes, tampoc no hi ha bancs catalans, desenganyem-nos), i prou comèdia. I a la gran majoria de vosaltres, la mort o no del B...

Les enquestes israelianes sobre Netanyahu no són com la que va fer RAC1 el 2012, que donava el seu amic Artur Mas la majoria absoluta aquell mateix 2012, ho recordeu? 😊

Imatge
        Foto: Financial Times  © AP Per què Netanyahu i el Likud continuen liderant la intenció de vot dels israelians? Malgrat la indignació generalitzada pels fracassos del 7 d'octubre de 2023, a Israel tothom sap que ningú altre hauria pogut gestionar aquesta guerra com Netanyahu Benjamin Netanyahu continua sent el principal candidat d'Israel a guanyar les eleccions, una afirmació que no només fa el periodista analista Santi Capellera i Rabassó, o sigui, jo mateix, sinó que és una realitat a nivells polítics israelians de primera línia (i em consta perquè dos diputats de la Knesset que són amics fa molts anys m’ho han comentat per separat) i que també corroboren totes les enquestes importants. Una paradoxa que desconcerta molts observadors que es pregunten com pot ser que un líder amb alguns dels índexs d'aprovació personal més baixos de la història d'Israel segueixi sent el guanyador més probable del país a les properes eleccions. Això, però, té una expl...