Perinno Lligams

Un bon bisbe per a Barcelona, que sap què és Catalunya Santi Capellera i Rabassó*periodista M ossèn Taltavull serà el nou prelat auxiliar de l'Arxidiòcesi de Barcelona, una de les més complicades a l'hora del nomenament dels seus bisbes auxiliars. L'elecció de Benet XVI al Vaticà va durar dos dies. La fumata blanca de l'elecció a Barcelona del nou bisbe auxiliar en canvi, no s'ha vist fins al cap de quatre anys de la renúncia de Joan Carrera al càrrec, cosa que succeïa quan el 12 de maig de 2005 el bisbe nascut a Cornellà de Llobregat complia 75 anys. Aquesta complexitat de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya es pot explicar per dos vessants. Un és que a Barcelona hi conviuen els més diversos sectors socials dins el catolicisme, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen moltes tesis dels temps de la dictadura franquista. L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars esmentats ...

Economia i atur avui: viatge a l'infinit indefinit Santi Capellera i Rabassó*periodista Q ueda clar que per a la joventut del nostre temps, el futur laboral i d'estabilitat a curt termini no és gaire esperançador, com a mínim fins que no se superi la crisi econòmica, que, sens dubte portarà nous llocs de treball. Sense deixar de contemplar la realitat menorquina i balear, que també és força greu, em vull remetre i clar en les xifres catalanes de l'atur, de les quals tinc dades fiables i molt concretes que realment són impactants. El Principat va iniciar l’any 2009 amb 423.232 persones aturades, segons informacions del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; n’hi ha 222.630 homes i 200.602 dones. El 20,3% del total són aturats menors de 25 anys. Segurament en algun moment del futur immediat, aquests joves esmentats, hauran de recórrer al suport tradicional, de la família, principalment dels pares, que continuen sent el nucli fonamental de suport davant de les ...

Nacionalitats de codi de barres Santi Capellera i Rabassó*periodista E l nacionalisme espanyol ha tendit, des de sempre, a apropiar-se els èxits dels que tenim la seva ciutadania al carnet d’identitat, encara que des del cor pertanyem a una altra nació que no és exactament Espanya. Als patrioteristes -que al damunt criminalitzen el nacionalisme dels altres i exerceixen abrandadament el seu- els va molt bé aquesta ambigüitat per sumar èxits a la nació espanyola i restar-ne a la catalana, la gallega o la basca. A més, actuant així, fa la impressió que l’espanyolitat és un grau especial, superior, per descomptat, a la catalanitat, el galleguisme o el basquisme. Aquests rampells patriòtics-espanyolistes, que gairebé cada dia apareixen als mitjans de comunicació, -sobretot als públics estatals, que són els que més cura haurien de tenir de no ferir sensibilitats, perquè els paguem tots- són manifestacions clares de l’ambigüitat permanent en què vivim els qui tenim el sentiment de pertinença ...

Periodistes i comentaristes amenaçats de mort Santi Capellera i Rabassó*periodista S ense que això suposi un posicionament personal en l'episodi del conflicte entre els israelians i els palestins, que dissortadament té lloc en aquests moments a l'Orient Mitjà, vull trencar una llança en favor dels meus companys i col·legues periodistes i comentaristes radiofònics, que d'altra banda també són amics, en Vicenç Villatoro i en Joan B. Culla, que han estat víctimes d'insults de tota mena i d'amenaces de mort, pel fet d'haver defensat la postura de l'estat d'Israel en relació a aquesta guerra absurda. D'aquestes amenaces i estirabots, tampoc no se n'ha salvat la també periodista i expolítica d'ERC, Pilar Rahola, que per donar la seva opinió sobre els llastimosos fets de Gaza, ha estat insultada indiscriminadament, alhora que amenaçada per part d'elements de caràcter radical que han vexat i limitat la seva llibertat d'opinió i de pensament. ...

Les necessàries polítiques de suport a les famílies Santi Capellera i Rabassó*periodista E l gran creixement de la població urbana en detriment de la població rural és un fet. Aquest fet va iniciar-se en el segle XIX amb la industrialització i la mecanització de l’agricultura. Un altre fet és la incorporació de la dona al treball fora de la llar. Aquestes dues circumstàncies han comportat també el pas de la vida en una casa amb estructura familiar tradicional –avis, pares i fills– a una forma de família nuclear amb llars habitades només per pares i fills. Avui, tos els estats europeus tenen creixements vegetatius de població per sota de la taxa de substitució, aquella que permetria el manteniment del mateix nombre de ciutadans si no hi hagués immigració ni emigració. Aquesta taxa és de 2,1 fills per dona. França està al voltant de l’1,9; les Illes Balears l’1,8. Precisament va ser a França on a finals dels anys trenta, abans del començament de la Segona Guerra Mundial el Govern va deci...

La mort de Quadrant de Menorca, a IB3 Ràdio Santi Capellera i Rabassó*periodista El dia 31 de desembre passat, sincerament, va ser un dia molt trist per a tots els que durant un any hem tirat endavant el programa Quadrant de Menorca, a IB3 Ràdio, ja que el que començava com una nova iniciativa de comunicació per Menorca ara fa just un any, acaba la seva història amb una mort sobtada, quan de fet s'estava consolidant com un espai de ràdio que progressava de manera adequada. El programa, ja des dels seus inicis, havia estat citat en els rànquings d'audiència del EGM RADIO XXI en le seva avaluació del passat mes d'abril, i amb la qualificació que "el programa en desconnexió agafava força a Menorca"; i també en la d'aquest mes de desembre passat, on una nota de premsa de l'Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears, es reflectia que en només nou mesos l'espai havia guanyat un market share de 2000 oidors a Menorca, tants com el programa “Tassa i mitja”,...

Periodisme, també de convivència i de consens Santi Capellera i Rabassó*periodista E ls que ens hem criat i format lluny d'un lloc tan petit geogràficament com és Menorca, a Barcelona per exemple com és el meu cas, sovint, en viure a l'Illa ens sentim sobtats i sorpresos per les coses “curioses i singulars” que hi passen, també en l'àmbit de la comunicació i dels mitjans que la componen. Els que com aquest redactor, tradicionalment, hem fet informacions de temes molt rellevants socialment i econòmica, no acabem d'entendre ben bé les formes emprades de fer algunes notícies i seguiments de temes, sense òbviament qüestionar-ne els fons quan aquests són verídics, contrastats i noticiables. Temes candents com l'atracament al Banc Central a Barcelona, el 23 de maig del 1981; o la manifestació en memòria d'Ernest Lluch, assassinat el 21 de novembre de 2000 amb un homenatge manifestació pels carrers de Barcelona que rondava les 700.000 persones i amb la nostra companya ...