Perinno Lligams

El "pay per view" de la sang: jo també sóc antitaurí Santi Capellera i Rabassó*periodista L a cadena de televisió CNN+, que es manifesta obertament antipepera, prosocialista y vol tenir un caire progressista que, sincerament i al meu entendre no aconsegueix de cap de les maneres perquè és d'un tarannà informatiu més aviat barroer i agressiu amb el rival (tal com passa en cas contrari amb Intereconomía per exemple, que aquí no se salva ningú), posarà pròximament en funcionament un sistema de poder visualitzar les curses de braus a través del sistema de pagament o "pay per view" a un mòdic preu de sis euros. Que bé. Amb només sis euros doncs, tots podrem comprovar el genocidi exercit pels executors d'una cultura retrogada en usos i costums esdevinguts tradicions de la nación española, que també va exportar en el seu dia a altres països d'ultramar, no precisament capdavanters en ciència, cultura, indústria o recerca. La Fiesta Nacional doncs, torna a la càr...

Qui atia el foc del conflicte lingüístic? Santi Capellera i Rabassó*periodista Q ualsevol funcionari de la Generalitat de Catalunya té un mínim coneixement de la llengua pròpia del país. Ningú no s'hi nega perquè és com tenir qualsevol altre coneixement necessari. En els casos de nivells funcionarials subalterns n'hi ha prou amb el certificat B, aquell que especifica que el seu mereixedor té coneixements bàsics de la llengua catalana, és a dir, que l'entèn i que en un moment donat la pot llegir i escriure si cal, malgrat fer-ho des d'un context bàsic i limitat, i malgrat que els seus altres coneixements generals puguin no depassar el graduat escolar. La llengua catalana és una llengua romànica, per tant amb arrels llatines. El llatí vulgar, o sigui el que parlava tothom, va evolucionar en diverses formes idiomàtiques, entre les quals s'hi compta el català. El castellà, en canvi, ve del llatí culte, o sigui, del que només parlaven els lletrats, la cúria, els erudits ...

L'arribada de la jubilació: un drama sociolaboral Santi Capellera i Rabassó*periodista E l debat sobre l’allargament de l’edat de jubilació és espinós perquè obliga a replantejar-se tota aquesta teoria sobre la minva de facultats a partir dels 50, i això és especialment escandalós quan tenim en compte que els líders polítics que escollim habitualment sobrepassen majoritàriament aquest llindar. Una prejubilació no només prejubila: gairebé premata, preingressa a l’hospital o a la residència, prejutja i afebleix en tots els vessants i de totes a totes. És molta gent la que a partir dels 50 o dels 60 o els 70 fan la seva millor aportació professional, artística o social, i hi afegexen la quantitat d’experiència que acumulen i per tant la solidesa de la seva ànima, la poca vulnerabilitat als desenganys, la capacitat d’entomar alts i baixos, la definició més completa de la seva persona en definitiva. Personatges com Clint Eastwood, per posar un exemple emblemàtic, fan possible aquesta co...

Periodisme republicà a la Barcelona pecadora Santi Capellera i Rabassó*periodista D omènec de Bellmunt era el pseudònim del periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné, que va néixer a la població lleidatana de Bellmunt d'Urgell l'any 1903. Va estudiar dret i es va iniciar en periodisme a la premsa lleidatana. L'any 1923 va entrar a La Veu de Catalunya, i l'any següent es va exiliar a França fugint de la dictadura de Primo de Rivera. Allà va ser corresponsal de La Publicitat i del magazine D'Ací i D'Allà. Va tornar a Barcelona l'any 1928, i fins que es va iniciar la guerra civil va treballar com a reporter de la Barcelona i la Catalunya dels anys que van precedir el final de la contesa espanyola. Les explicacions quotidianes de l'època només es podien fer a través del periodisme, ja que era el més immediat per donar a conèixer aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís en que hi havia automòbils, diaris, ràdios, indústria i una nova societat emergen...

El senyor Lekuona i altres informadors oficials Santi Capellera i Rabassó*periodista E ls informes secrets, o no tan secrets, encarregats per algunes administracions públiques, sempre són motiu de controvèrsia i d'especulacions diverses. Posem per cas que un d'aquests interrogants es centra en el pressumpte finançament irregular d'alguns partits polítics, i que en definitiva, després de tot, s'hi trobi que hi ha la possibilitat que algunes d'aquestes formacions polítiques s'alimentin amb diners públics a través del pagament d'aquests a tercers, per feines que es podrien emmarcar dins les no regulars ni habituals que encarreguen normalment els poders oficials, com podrien ser subcontractes d'obres, instal·lacions de qualsevol mena, transports, serveis informàtics o seguretat privada, per posar alguns exemples d'encàrrecs que fan les administracions. I no és això no, de cap manera. Perquè aquí parlem d'informes. Informes que en els darrers tres any...

Bono, els "tontos", i el fals bilingüisme Santi Capellera i Rabassó*periodista E l flamant president del Congrés dels Diputats, José Bono, assegura, amb aquell savoir faire de l’Espanya Plural que el caracteritza, i que amb tota seguretat li haurà ensenyat José Luis Rodríguez Zapatero, que hi ha molt de "tonto" que per no dir Espanya parla d’"estat". Tot un exemple de la ponderació, l’equanimitat, la neutralitat i la conciliació de mirades contraposades que exigeix la presidència que ostenta, dins . Però el dissabte dia 7 de març, com a mínim deu mil d’aquests "tontos" que diu Bono faran sentir la seva veu a Brussel•les per reclamar sobirania. Ja no callen, com tampoc no ho fan molts altres que fa més o menys poc temps que s’han espolsat la son de les orelles. Cada cop n’hi ha més, d’aquests "tontos" que tanta nosa fan als espanyolistes. I aquest neguit que generen els lleva l’etiqueta al moment. A Brussel•les pot donar-se una cita d’aq...

Rubianes "el galaicocatalà", un esperit lliure Santi Capellera i Rabassó*periodista www E l diumenge dia 1 de març era a casa i escoltava Catalunya Ràdio, tal com faig molts matins del cap de setmana. Començava el programa El Suplement i la seva conductora, la Núria Ferré, va anunciar consternada que l'actor Pepe Rubianes acabava de morir a casa seva, a Barcelona. El mes d'abril passat Rubianes va anunciar públicament que patia un càncer de pulmó, cosa que l'obligava a deixar momentàniament els escenaris. Això passava quan estava representant "La sonrisa del etíope", al Club Capitol de la barcelonina Rambla de Catalunya. De fet aquest era la proclama de la seva retirada definitiva, ja que aquesta xacra anomenada càncer, que encara no perdona en un percentatge força elevat quan es diagnostica, ja no el va deixar tornar. Vaig conèixer Pepe Rubianes fa anys. No podria dir quants però segurament uns vint, l'edat que ara té el meu fill, cosa que em fa rec...