Perinno Lligams

                                Tribunal de Orden Público (1968) EFE/Arxiu Històric de CC.OO Catalunya. Justícia i Escola del segle XIX que entorpeixen el segle XXI Quan la tecnologia no garanteix drets, sinó indefensió, sobretot en els avui més vells i els més joves L’absència de resposta telemàtica, la burocràcia endèmica i la por heretada mostren que, gairebé mig segle després de la mort de Franco, la Justícia espanyola continua funcionant amb la mateixa mentalitat jeràrquica i anquilosada que en ple segle XIX. I, en paral·lel, el sistema educatiu català —lluny de l’ambició pedagògica i forja i influència pública durant anys i panys del sistema d’ensenyament nacional català que promulgaven figures com Alexandre Galí o Joan Triadú— s’ha convertit en un laboratori d’experiments ideològics on s’ha perdut el sentit de l’excel·lència, de la cultura clàssica i de la responsabilitat cívica. Vull posar de m...

        REUTERS L'obscur horitzó de la Nova York del “mayor” Mamdani Zohran Mamdani pot transformar Nova York, però també té la responsabilitat de no destruir-la, com va fer Ada Colau amb Barcelona La recent elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York ha generat una onada d’eufòria entre els seus seguidors, però també una inquietud profunda entre sectors que veuen en el seu perfil ideològic i religiós una amenaça latent. Mamdani no s’amaga: es defineix com a jove, musulmà i socialista demòcrata, i ho fa amb orgull, sense concessions ni disculpes. Aquesta declaració pública, rebuda per molts afins al segment woke i antillibertari amb aplaudiments entusiastes, marca un punt d’inflexió en la política novaiorquesa i de pas serveix de reflex al món sencer. Però més enllà del simbolisme, la seva victòria obre interrogants seriosos sobre el futur de la ciutat, especialment per a la comunitat jueva, que representa la segona concentració més gran del món despr...

        Photo credit :  YOAV DUDKEVITCH Occident davant la metàstasi del càncer woke que l’afecta De com el pensament crític i conservador pot tornar a ser el motor de la llibertat occidental Les recents paraules de l’exprimer ministre del Regne Unit Boris Johnson, durant una conferència a l'Associació Jueva Europea (EJA), alertant del perill del reconeixement de Palestina i de la “paradoxa” que intel·lectuals occidentals donin suport a Hamàs, no són una reacció política conjuntural més sinó el símptoma visible d’una malaltia profunda que des de fa dècades corca les estructures morals, acadèmiques i culturals d’Occident. El pensament woke, nascut sota la disfressa del progressisme moral i l’igualitarisme emocional, ha acabat convertint-se en una forma de totalitarisme suau, capaç d’infectar universitats, mitjans i governs. Allò que va començar amb semblança “inofensiva” durant els anys 60 als EUA com un moviment d’autocrítica social s’ha degradat en un mec...

        Ali Khamenei, Reuters L’Iran: les acaballes de l’imperi del totalitarisme islamista L’Iran envia al món missatges de moderació i desig de tornar a un nou acord nuclear, però el cert és que la destrucció dels seus reactors  s'ha convertit en un símbol de vergonya nacional i d'impotència L’imperi que va construir Qassem Soleimani ha començat a esfondrar-se. A l’Iraq, les crítiques augmenten; al Líban, després de l’assassinat de Hassan Nasrallah, el control de Hezbollah sobre el país s’ha debilitat significativament; al Iemen, hi ha una creixent fatiga amb la influència iraniana, que no ha aconseguit produir resultats tangibles. El 2024, Masoud Pezeshkian, metge de professió, va ser elegit president de l’Iran. Va intentar –sense gaire èxit– presentar una cara més moderada per al règim. Pezeshkian parla de reformes econòmiques i d’una cautelosa obertura cap a Occident, però es troba atrapat entre dos immensos centres de poder: el líder suprem Khamenei, d...

       Foto: EuropaPress Puigdemont i Junts a la deriva contra el Gran Centre polític d’Orriols i Aliança Catalana Des del seu fals exili, sostingut per un cordó umbilical amb Pedro Sánchez, Puigdemont intenta infructuosament frenar l’ascens del Gran Centre polític català —identitari, pragmàtic i anti-woke— liderat per Sílvia Orriols La falsa amenaça de ruptura de Carles Puigdemont i el seu partit, Junts per Catalunya, amb el govern espanyol com a instrument de supervivència segueix sent la cançó de l’enfadós que durant tants anys el miserable pujolisme va emprar a través de la seva clàssica “puta i Ramoneta”, denominació que segurament deuen tenir registrada i patentada, ja que, de fet, en semblen talment els amos. La vella guàrdia convergent, avui encarnada en el trilerisme de Puigdemont, ha confós la causa de l'independentisme amb el manteniment d'un negoci personalista que, a més, intenta infructuosament neutralitzar l'ascens d’aquest naixent Gran Centre po...