Entrades

En parla algú encara del cas de l'Oriol Giralt? (publicat al Girona Notícies el 19/02/09)

Els insults i amenaces dels defensors de l'Oriol Giralt Santi Capellera i Rabassó*periodista E l dia 28 de juny de 2008, i en voler aclarir la polèmica de si la persona que presentava la moció de censura contra Joan Laporta, Oriol Giralt, era o no un enviat d'altres poders, o era pròxim a CDC, amb coneixements vitals demostrables suficients vaig escriure un article on donava dades que potser no van agradar a alguns que ara s'erigeixen en defensors "a l'anonimat d'un sol substantiu: Alfred". El tal personatge m'insulta posant en dubte la meva moral, i m'amenaça d'anar als tribunals, a banda que commina aquesta publicació que em suspengui com articulista habitual. Personalment crec que aquests són mètodes repressius, i que ens porten a altres temps pretèrits. El tal Alfred no qüestiona en cap moment les meves veritats (no pot perquè documentalment les demostro) però en canvi assegura que em poden demandar per errar-me, segons ells, en l'adreç...

El grup ciutadellenc celebra 15 anys (publicat al Diari Menorca el 19 de febrer de 2009)

Concert commemoratiu d'Inventari as Mercadal Santi Capellera i Rabassó*periodista D ia dels Enamorats, 14 de febrer. LLoc: Sala Multifuncional de Mercadal. Hora: 21'30. Protagonistes: Inventari i tots els menorquins i menorquines que ho vam voler. Recomana: Ràdio Balear, la ràdio musical de Menorca per excel·lència, i emissora on el principal protagonista del concert, en Bep Marquès, hi té responsabilitats d'aquesta mena. Inventari compleix tres lustres d'existència i segons totes les previsions "encara hi són a temps" del que calgui i convingui demostrar. L'hora i mitja llarga de concert ininterromput va tenir els seus moments àlgids quan van sonar peces ja clàssiques d'"in" com "Som illencs","Els anys d'abans", i noves com "No és cap delicte", "Records d'un barri" o "Un senyor damunt d'un ruc", sense oblidar "Saps" (que aquest periodista ja va difondre per IB3 Ràdio, al...

El president del govern espanyol es fa constantment el sord

La descomposició del PP i el xiulador Zapatero Santi Capellera i Rabassó*periodista Q uè succeeix exactament entre el govern de Catalunya i el d’Espanya per culpa d’un nou finançament que no arriba? Ara que ja passen sis mesos del termini que la llei marcava per arribar a un acord, diu el PSC que hi haurà "conseqüències" entre ells i el PSOE si no s’arriba a una bona entesa. D'altra banda el PP es troba en ple procés de descomposició. En ple procés de desintegració interna. De fet projecta una imatge penosa i de desgavell a l’estil de la desapareguda UCD dels seus darrers dies de l'any 1983. Ara fins i tot acusa el ministre Bermejo i el jutge Garzón d'anar de cacera junts, cosa que, segons els populars els invalida per actuar contra la claríssima corrupció que aquest partit pateix en el seu sí. Ara es fan la foto mediàtica de cap de dol -retratats junts molts dels que manifestament són enemics acèrrims com Aguirre i Gallardón- per intentar posar cortines de fum i ...

L'elecció de Taltavull és una bona notícia pels catalans (publicat al Diari Menorca, Girona Notícies i Es Diari el 7/2/09)

Un bon bisbe per a Barcelona, que sap què és Catalunya Santi Capellera i Rabassó*periodista M ossèn Taltavull serà el nou prelat auxiliar de l'Arxidiòcesi de Barcelona, una de les més complicades a l'hora del nomenament dels seus bisbes auxiliars. L'elecció de Benet XVI al Vaticà va durar dos dies. La fumata blanca de l'elecció a Barcelona del nou bisbe auxiliar en canvi, no s'ha vist fins al cap de quatre anys de la renúncia de Joan Carrera al càrrec, cosa que succeïa quan el 12 de maig de 2005 el bisbe nascut a Cornellà de Llobregat complia 75 anys. Aquesta complexitat de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de l’Església catòlica a Catalunya es pot explicar per dos vessants. Un és que a Barcelona hi conviuen els més diversos sectors socials dins el catolicisme, des dels renovadors segons el Vaticà II fins als preconciliars que encara defensen moltes tesis dels temps de la dictadura franquista. L’altre factor és el de les pressions d’aquests grups preconciliars esmentats ...

El costum de treballar dur i del que sigui és la millor solució per pal·liar la crisi (publicat al Girona Notícies, Es Diari, i D.Menorca l'1/2/09)

Economia i atur avui: viatge a l'infinit indefinit Santi Capellera i Rabassó*periodista Q ueda clar que per a la joventut del nostre temps, el futur laboral i d'estabilitat a curt termini no és gaire esperançador, com a mínim fins que no se superi la crisi econòmica, que, sens dubte portarà nous llocs de treball. Sense deixar de contemplar la realitat menorquina i balear, que també és força greu, em vull remetre i clar en les xifres catalanes de l'atur, de les quals tinc dades fiables i molt concretes que realment són impactants. El Principat va iniciar l’any 2009 amb 423.232 persones aturades, segons informacions del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya; n’hi ha 222.630 homes i 200.602 dones. El 20,3% del total són aturats menors de 25 anys. Segurament en algun moment del futur immediat, aquests joves esmentats, hauran de recórrer al suport tradicional, de la família, principalment dels pares, que continuen sent el nucli fonamental de suport davant de les ...

Ciutadania i nacionalitat no sempre són coincidents (publicat al Diari Menorca, Es Diari, Girona Notícies i Reus Digital el 24/1/09)

Nacionalitats de codi de barres Santi Capellera i Rabassó*periodista E l nacionalisme espanyol ha tendit, des de sempre, a apropiar-se els èxits dels que tenim la seva ciutadania al carnet d’identitat, encara que des del cor pertanyem a una altra nació que no és exactament Espanya. Als patrioteristes -que al damunt criminalitzen el nacionalisme dels altres i exerceixen abrandadament el seu- els va molt bé aquesta ambigüitat per sumar èxits a la nació espanyola i restar-ne a la catalana, la gallega o la basca. A més, actuant així, fa la impressió que l’espanyolitat és un grau especial, superior, per descomptat, a la catalanitat, el galleguisme o el basquisme. Aquests rampells patriòtics-espanyolistes, que gairebé cada dia apareixen als mitjans de comunicació, -sobretot als públics estatals, que són els que més cura haurien de tenir de no ferir sensibilitats, perquè els paguem tots- són manifestacions clares de l’ambigüitat permanent en què vivim els qui tenim el sentiment de pertinença ...

Les amenaces de mort per emetre opinions només són pròpies de feixistes i dictadors (publicat al Menorca, Nació Digital i Girona Notícies el 19/1/09)

Periodistes i comentaristes amenaçats de mort Santi Capellera i Rabassó*periodista S ense que això suposi un posicionament personal en l'episodi del conflicte entre els israelians i els palestins, que dissortadament té lloc en aquests moments a l'Orient Mitjà, vull trencar una llança en favor dels meus companys i col·legues periodistes i comentaristes radiofònics, que d'altra banda també són amics, en Vicenç Villatoro i en Joan B. Culla, que han estat víctimes d'insults de tota mena i d'amenaces de mort, pel fet d'haver defensat la postura de l'estat d'Israel en relació a aquesta guerra absurda. D'aquestes amenaces i estirabots, tampoc no se n'ha salvat la també periodista i expolítica d'ERC, Pilar Rahola, que per donar la seva opinió sobre els llastimosos fets de Gaza, ha estat insultada indiscriminadament, alhora que amenaçada per part d'elements de caràcter radical que han vexat i limitat la seva llibertat d'opinió i de pensament. ...