Perinno Lligams

Diada de Sant Jordi, la festa de l'amor i de la vida Santi Capellera i Rabassó*periodista S ant Jordi és la festa dels sentits. És la festa del bon temps, dels ulls, dels colors i de les olors, de les sensacions d'estimació i d'alegria interior per tot els que ens passa, per dins i per fora. És també una ocasió inigualable per tenir confiança en nosaltres mateixos, per interioritzar l'extern i exterioritzar l'intern; per gaudir de la bellesa dels cossos i de les ments, per admirar la ceativitat dels escriptors. Crec que és molt cert el que un dia afirmava el professor emèrit de la Universitat de Nova York Martin Davis, que deia que entre un lector i un escriptor hi ha molt més que comunicació: hi ha una veritable comunió, una complicitat que és difícil de descriure, perquè hi ha implicació. De fet el de Sant Jordi és un dia en el que ens és més fàcil deixar-nos anar, perquè generalment gestionar les emocions resulta sempre força complicat. Per això aquest dia, envol...

Menorca emprenedora, també en gastronomia Santi Capellera i Rabassó *periodista U n dels molts camps que es conreen a Menorca i en els quals s'especula més és el de la hostaleria, i molt concretament en el del segment gastronòmic, que a més dels plaers del paladar aporta moltes altres satisfaccions com ara les de la creativitat o la dels reconeixements de les especialitats sorgides precisament d'aquesta creativitat personal. Aquest és un aspecte que s'ha pogut copsar durant aquest cap de setmana passat a la seu de l'Hotel Audax de Cala Galdana, que ha estat la seu de les cel·lebracions de la II Feria de la Gastonomia de Menorca, una iniciativa conjunta del grup d'hotels Artiem i de Comercial Catchot, una empresa familiar dedicada a la distribució alimentària de marques exclusives a Menorca, que disposa d'un gran equip de professionals que ofereixen el millor dels serveis que el més exigent dels gourmets pugui demandar. Aquesta és una empresa els origens de la q...

El "pay per view" de la sang: jo també sóc antitaurí Santi Capellera i Rabassó*periodista L a cadena de televisió CNN+, que es manifesta obertament antipepera, prosocialista y vol tenir un caire progressista que, sincerament i al meu entendre no aconsegueix de cap de les maneres perquè és d'un tarannà informatiu més aviat barroer i agressiu amb el rival (tal com passa en cas contrari amb Intereconomía per exemple, que aquí no se salva ningú), posarà pròximament en funcionament un sistema de poder visualitzar les curses de braus a través del sistema de pagament o "pay per view" a un mòdic preu de sis euros. Que bé. Amb només sis euros doncs, tots podrem comprovar el genocidi exercit pels executors d'una cultura retrogada en usos i costums esdevinguts tradicions de la nación española, que també va exportar en el seu dia a altres països d'ultramar, no precisament capdavanters en ciència, cultura, indústria o recerca. La Fiesta Nacional doncs, torna a la càr...

Qui atia el foc del conflicte lingüístic? Santi Capellera i Rabassó*periodista Q ualsevol funcionari de la Generalitat de Catalunya té un mínim coneixement de la llengua pròpia del país. Ningú no s'hi nega perquè és com tenir qualsevol altre coneixement necessari. En els casos de nivells funcionarials subalterns n'hi ha prou amb el certificat B, aquell que especifica que el seu mereixedor té coneixements bàsics de la llengua catalana, és a dir, que l'entèn i que en un moment donat la pot llegir i escriure si cal, malgrat fer-ho des d'un context bàsic i limitat, i malgrat que els seus altres coneixements generals puguin no depassar el graduat escolar. La llengua catalana és una llengua romànica, per tant amb arrels llatines. El llatí vulgar, o sigui el que parlava tothom, va evolucionar en diverses formes idiomàtiques, entre les quals s'hi compta el català. El castellà, en canvi, ve del llatí culte, o sigui, del que només parlaven els lletrats, la cúria, els erudits ...

L'arribada de la jubilació: un drama sociolaboral Santi Capellera i Rabassó*periodista E l debat sobre l’allargament de l’edat de jubilació és espinós perquè obliga a replantejar-se tota aquesta teoria sobre la minva de facultats a partir dels 50, i això és especialment escandalós quan tenim en compte que els líders polítics que escollim habitualment sobrepassen majoritàriament aquest llindar. Una prejubilació no només prejubila: gairebé premata, preingressa a l’hospital o a la residència, prejutja i afebleix en tots els vessants i de totes a totes. És molta gent la que a partir dels 50 o dels 60 o els 70 fan la seva millor aportació professional, artística o social, i hi afegexen la quantitat d’experiència que acumulen i per tant la solidesa de la seva ànima, la poca vulnerabilitat als desenganys, la capacitat d’entomar alts i baixos, la definició més completa de la seva persona en definitiva. Personatges com Clint Eastwood, per posar un exemple emblemàtic, fan possible aquesta co...

Periodisme republicà a la Barcelona pecadora Santi Capellera i Rabassó*periodista D omènec de Bellmunt era el pseudònim del periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné, que va néixer a la població lleidatana de Bellmunt d'Urgell l'any 1903. Va estudiar dret i es va iniciar en periodisme a la premsa lleidatana. L'any 1923 va entrar a La Veu de Catalunya, i l'any següent es va exiliar a França fugint de la dictadura de Primo de Rivera. Allà va ser corresponsal de La Publicitat i del magazine D'Ací i D'Allà. Va tornar a Barcelona l'any 1928, i fins que es va iniciar la guerra civil va treballar com a reporter de la Barcelona i la Catalunya dels anys que van precedir el final de la contesa espanyola. Les explicacions quotidianes de l'època només es podien fer a través del periodisme, ja que era el més immediat per donar a conèixer aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís en que hi havia automòbils, diaris, ràdios, indústria i una nova societat emergen...

El senyor Lekuona i altres informadors oficials Santi Capellera i Rabassó*periodista E ls informes secrets, o no tan secrets, encarregats per algunes administracions públiques, sempre són motiu de controvèrsia i d'especulacions diverses. Posem per cas que un d'aquests interrogants es centra en el pressumpte finançament irregular d'alguns partits polítics, i que en definitiva, després de tot, s'hi trobi que hi ha la possibilitat que algunes d'aquestes formacions polítiques s'alimentin amb diners públics a través del pagament d'aquests a tercers, per feines que es podrien emmarcar dins les no regulars ni habituals que encarreguen normalment els poders oficials, com podrien ser subcontractes d'obres, instal·lacions de qualsevol mena, transports, serveis informàtics o seguretat privada, per posar alguns exemples d'encàrrecs que fan les administracions. I no és això no, de cap manera. Perquè aquí parlem d'informes. Informes que en els darrers tres any...