Perinno Lligams

Defensem la llengua i el país, perquè encara és cosa nostra Santi Capellera i Rabassó*periodista T al com afirma molt encertadament l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i en relació a un article al meu entendre molt dissortat i ple de ràbia i d'odi que no té altra justificació que la del fet xenòfob, publicat per Victoria Prego a El Mundo el dia 19 d'abril passat (encara que molt bo pel que diu i pel com precisa el que diu), ja fa més de dos anys que es veu a venir que les coses aniran per on diu el redactat d'aquest article. I si és així el resultat final de tot el procés haurà estat negatiu per a Catalunya. Però podria ser ben bé que la mentalitat dominant a Espanya –centralista, uniformitzadora i a la qual la diferència catalana sempre ha irritat especialment– no en tingui prou amb això i decidís que ara és el moment d’acabar amb aquesta estranya circumstància lingüística, cultural, política i de mentalitat que és Catalunya, i també del país com a nació dif...

Territoris, conceptes i reivindicacions lingüístiques Santi Capellera i Rabassó*periodista M entre a llocs com al País Valencià es qüestiona la unitat de la llengua, i a les Illes Balears els senyorets facultatius forans, recolzats absolutament per formacions espanyolistes com Ciudadanos, PP i UPyD, ens neguen la possibilitat de poder-nos dirigir a ells en la llengua pròpia del país per no voler-se "esforçar" a aconseguir un certificat de nivell graduat escolar en dos anys, al Principat els professors surten de polleguera perquè les hores de català a les escoles són reduides de manera constant, malgrat les moltes reivindicacions populars i sectorials. La reducció d’hores de català a les escoles ha indignat el professorat d’aquesta matèria. Ara fa uns mesos més de cent escriptors van signar un manifest en defensa del català al Batxillerat, i avui, quan sembla que la LEC passa pels darrers trams parlamentaris, els professors tornen a les reivindicacions amb el suport d’entitats...

A Barcelona no hi ha cap carrer que es digui "Avignó" E l senyor Juan J. Gomila Félix escriu un article d'opinió a la pàgina 20 del Diari Menorca, edició del dia 7 de maig passat i titulat "Calle Avignó, Barcelona"( http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/indexh.php%20tsx=noticia&vi=20090507&elx=26672&idnx=1121635 ), en el qual i entre altres aspectes que no tenen desperdici, es refereix al suposat carrer "Avignó" de Barcelona. A fi i efecte de pal·liar el seu desconeixement, dir-li que a Barcelona no hi ha cap carrer que s'anomeni "Avignó", i que en canvi sí que n'hi ha un que es diu Avinyó, normalitzat en la llengua pròpia de Catalunya després de molts anys d'obscurantisme franquista i d'imposicions castellanes, no solament de llengua sinó de molts altres valors i conceptes, en el context de un gran seguit de desproposits que va durar quatre dècades. També assabentar el senyor Gomila Félix que jo també vaig ...

Euskadi: menys llibertat, menys pluralitat, més uniformitat Santi Capellera i Rabassó*periodista Avui l'estat espanyol és menys plural i més uniforme. Les tendències, malgrat els invents autonòmics que van donar el "cafè para todos", sempre estiren cap al costum més arrelat. I a Espanya, no ho oblidem, és el centralisme recalcitrant. Ara ja s’ha materialitzat el pacte entre socialistes i PP a Euskadi. Aquesta, de fet, és de les poques concrecions que es van poder sentir al Parlament de Vitòria. Això és del poc que va deixar clar el nou lehendakari, Patxi López, a qui no li calia res més i va optar per fer un discurs ple d’inconcrecions, bàsicament, perquè concretar no podrà fer-ho pas gaire més enllà del que li deixi fer el PP. Però aquesta és la seva aposta. Aquesta és l’aposta de José Luis Rodríguez Zapatero. L’aposta del PSOE: més Espanya, menys pluralitat política a les institucions d’arreu de l’estat. Aquest era l’objectiu i és ben cert que ho estan aconseguint, val ...

Tres anys a Menorca Santi Capellera i Rabassó*periodista A vui fa tres anys, que en aquesta mateixa hora (les 15.00 h.) estava a punt de pujar al Ramon Llull. Marxava de Barcelona després de molts anys de continuïtat al matex lloc, a la meva ciutat, a les feines que havia tingut…la Generalitat, Catalunya Ràdio, TV3, la SER, etc…i encara no sé per què vaig triar Menorca, o millor dit, sí que ho sé, però ara no en faré esment específic. Portava el cotxe carregat fins a la sacietat, i en Bruno anava al seient del davant. Vam fer cua al Moll de la Fusta, i ens vam atansar fins al vaixell ràpid que ens esperava allà atracat. Finalment vam embarcar i vaig aparcar el cotxe a la bodega de la nau. En Bruno mirava encuriosit, com aquell que pregunta “on anem? què passa? per què em fas entrar en aquest forat i em tanques?" (en Bruno va haver d’anar en un lloc especial on viatgen els gossos, dotat d’aigua, de forat de desguàs i de jaç per fer la travessia). Es va portar molt bé i no es va imm...

Desinformacions i presses de darrera hora del Pla Bolonya Santi Capellera i Rabassó*periodista F a pocs dies vaig tenir la satisfacció de poder entrevistar al programa de ràdio Fet a Menorca d'IB3 Ràdio Pere Alzina, que va ser director de l'IES Josep Miquel i Guàrdia d'Alaior, i que és mebre de l'Institut Menorquí d'Estudis i professor de la Universitat de les Illes Balears. Amb Alzina vam conversar en atena sobre el tan dissortadament famós Pla Bolonya, i em va aportar informacions interessants que potser jo ja coneixia perquè per elaborar informació la documentació prèvia és bàsica, però en canvi d'altres coses em vaig quedar absolutament sobtat. Una d'aquestes incidències específiques és que el Pla Bolonya ja fa una dècada que es va començar a aplicar a molts estats de la Unió Europea, ja que en definitiva és un pla de convergència amb Europa, que es va gestar a Bolonya com a ciutat emblemàtica de la cultura i dels ensenyaments universitàris, i que ara, ...

Diada de Sant Jordi, la festa de l'amor i de la vida Santi Capellera i Rabassó*periodista S ant Jordi és la festa dels sentits. És la festa del bon temps, dels ulls, dels colors i de les olors, de les sensacions d'estimació i d'alegria interior per tot els que ens passa, per dins i per fora. És també una ocasió inigualable per tenir confiança en nosaltres mateixos, per interioritzar l'extern i exterioritzar l'intern; per gaudir de la bellesa dels cossos i de les ments, per admirar la ceativitat dels escriptors. Crec que és molt cert el que un dia afirmava el professor emèrit de la Universitat de Nova York Martin Davis, que deia que entre un lector i un escriptor hi ha molt més que comunicació: hi ha una veritable comunió, una complicitat que és difícil de descriure, perquè hi ha implicació. De fet el de Sant Jordi és un dia en el que ens és més fàcil deixar-nos anar, perquè generalment gestionar les emocions resulta sempre força complicat. Per això aquest dia, envol...